La veu és produïda gràcies a l’acció d’una sèrie d’òrgans que componen l’aparell fonador (diafragma, pulmons, laringe, faringe, etc.) I es va adaptant en els diferents processos maduratius d’aquests òrgans. Té dos grans canvis al llarg de la nostra vida: a la pubertat i al voltant dels 50 anys. Aquests canvis depenen fonamentalment de les condicions laríngies i les característiques personals de cada individu.
Durant la pubertat (12-16 anys), especialment en els homes, hi ha un ràpid increment del volum de la laringe i un allargament de les cordes vocals, provocant una veu greu. Aquest procés dura diversos mesos, durant els quals la veu dels adolescents es trenca, doncs s’ha d’adaptar la nova mida de la laringe. Si es produeix de manera normal, la muda vocal es completa sense cap anomalia. Tanmateix, en algunes ocasions, hi ha una muda vocal incompleta caracteritzada per la incapacitat d’eliminar el to agut de la pubertat i substituir-lo pel to més greu de la postpubertad o edat adulta.
Per això, hem d’aprendre a detectar alguns signes o senyals d’alerta per tal que l’adolescent amb una muda vocal incompleta acudeixi al servei d’otorinolaringologia (ORL), on es confirmi la presència d’aquesta alteració, i pugui començar un programa de educació de la veu amb el logopeda.
Com podem sospitar la presència d’una muda vocal incompleta?
– Veu bitonal («galls»): es produeixen tons aguts i tons greus, segons la posició de la laringe.
– Veu bufada: les cordes vocals no aconsegueixen acostar prou a la línia mitjana, produint una fuita d’aire.
– Ronquera.
– Fatiga vocal: la laringe augmenta el seu gruix i baixa, de manera que fa un doble esforç amb la producció de tons aguts.
– Esforç o aparent tensió muscular al coll.
