Les demències són unes de les alteracions neuropsiquiàtriques més comunes en la gent gran. Els símptomes d’aquestes, i sobretot els de l’Alzheimer, es sobreposen en el temps a les manifestacions del envelliment cerebral.
Es caracteritzen per un deteriorament intel·lectual de causa orgànica i de suficient gravetat com per interferir significativament en el funcionalment social i ocupacional del malalt. Aquest deteriorament intel·lectual inclou, a més a més de la pèrdua de memòria, alteracions en l’orientació, l’atenció, el llenguatge, la percepció, el càlcul, el pensament abstracte i el judici, junt amb dificultats en el control emocional. Aquestes alteracions cognoscitives van acompanyades de la conservació del nivell de consciencia de base orgànica amb absència de malaltia psiquiàtrica de base.
Segons estudis, la demència més freqüent i importat es l’Alzheimer, seguida per la demència cerebrovascular, demències mixtes i demències secundàries.
El transcurs de la malaltia es caracteritza per un inici gradual i un deteriorament cognoscitiu continu, però no necessàriament totes les persones que la pateixen evolucionen de la mateixa manera ni fins els últims nivells.
En aquestes malalties es poden distingir tres etapes:
- Fase inicial: hi ha deteriorament de la memòria recent i incapacitat per assimilar informació, problemes amb el llenguatge i el pensament abstracte, canvis d’estat d’ànim i de personalitat.
- Fase intermèdia hipocàmpica: incapacitat per adquirir o recordar novetats. Tots els aspectes de la memòria comencen progressivament a fallar. Tenen dificultats per pendre decisions simples, necessiten ajuda amb el menjar, el bany, etc. Apareixen les agnòsies, les afàsies i les apràxies.
- Fase tardana: el pacient esdevé totalment dependent. Els símptomes cerebrals s’agreugen. Hi ha incapacitat per comunicar-se, per reconèixer persones, llocs i coses, per la capacitat de caminar, major part del temps dormint, etc.
L’objectiu primordial de l’atenció logopèdica consisteix en avaluar i intervenir de manera individualitzada les alteracions del llenguatge afectades amb la fi de mantindre les seves capacitats de llenguatge i comunicatives del pacient, rehabilitar en la mesura de lo possible i realitzar tasques preventives.
Pel que fa a les àries del tractament logopèdic s’engloben les següents:
- Respiració.
- Articulació/pràxies.
- Memòria.
- Comprensió oral i escrita.
- Expressió oral i escrita.
- Raonament.
Segons en l’etapa de la malaltia que ens trobem, s’optarà per treballar de manera més exigent unes àries que altres.
En aquestes malalties els objectius del tractament logopèdic són:
- Mantindre i millorar les capacitats de comprensió i expressió oral i escrita.
- Corregir i mantenir l’acte respiratori i articulatori.
- Prevenció de la pèrdua d’habilitats cognoscitives, comunicatives i socials, i manteniment de la màxima funcionalitat de les mateixes.
- Participar en l’educació sociosanitària: informant als cuidadors i familiars sobre les característiques del tractament del trastorn detectat, sobre les mesures de millora o manteniment de les seves funcions.
- Facilitar consells sobre la comunicació per les persones de l’entorn del pacient.
