Seguint amb el recent article Disortografia: que és? Quines són les seves causes?, publiquem aquest article indicant els diferents tipus de disortografía que podem trobar.
Seguint la classificació de Luria (1980) i Tsvetkova (1997) es distingeixen 7 tipus diferents de disortografía, els quals es descriuen a continuació:
* Disortografía temporal: es troba relacionada amb la percepció del temps, i més especificament amb la percepció del ritme, presentant dificultats en la percepció constant i clara dels aspectes fonèmics de la cadena parlada i la seva corresponent transcripció escrita, així com la separació i unió dels seus elements.
* Disortografía perceptiu – kinéstesica: aquesta disortografía es troba molt relacionada amb dificultats relatives a l’articulació dels fonemes i per tant també a la discriminació audtiva d’aquests. En aquest sentit són freqüents els errors de substitució de lletres de «r» per «l«, substitucions que se solen donar així mateix en el parla.
* Disortografía disortocinética: en aquest tipus es troba alterada la seqüenciació fonemàtica del discurs. Aquesta dificultat per a l’ordenació i seqüenciació dels elements gràfics, provocant errors d’unió o fragmentació de paraules.
* Disortografíavisoespacial: aquest tipus de disortografía es troba relacionat amb la percepció visual i de forma més específica amb l’orientació espacial, incidint en la correcta percepció de determinades lletres o grafemes, pudiéndos produir errors de rotació de lletres com les freqüents rotacions de «b» per «d» o de «p» per «q«, també es donen substitucions de grafemes amb una forma semblant com són «a» per » o » o «m» per «n«. En aquesta categoria també podriam trobar els errors propis de les inversions de lletres en l’escriptura de determinades paraules.
* Disortografía dinàmica: també anomenada disgramatisme, es refereix bàsicament a les dificultats en relació amb l’expressió escrita des d’aspectes com la gramàtica, l’ordre dels elements en l’oració, la coordinació entre genere i nombre o l’omissió d’elements rellevants en l’oració.
* Disortografía semàntica: en aquest cas es troba alterada l’anàlisi conceptual de les paraules, aspecte que dificulta la percepció dels límits d’aquestes, podent produir-se unions i fragmentacions de paraules, així com l’ús de senyals diacrítics o signes ortogràfics.
* Disortografía cultural: aquesta es refereix a una incapacitat per a l’aprenentatge de la normativa ortogràfica, és a dir, les regles pròpies de l’ortografia arbitrària, com l’accentuació, l’ús d’h, b/v i un llarg etcetera.
Font de la classificació: apunts del postgrau sobre Trastorns de la lectura i l’escriptura d’ISEP.
Convé assenyalar que diferents
de les disortografies assenyalades són evolutives, és a dir, que resulta comú que es donin abans dels 8 anys, mentre que a partir d’aquesta edat ja s’han d’anar assentant gradualment tots els processos bàsics de l’ortografia.
Un altre punt a tenir en compte és que la detecció d’un tipus de disortografía no significa que no hi pugui haver cap altre tipus d’afectació ortogràfica, és a dir, que es pot presentar perfectament una disortografía perceptiu – cinéstesica amb una de tipus visoespacial per exemple.
