La síndrome del respirador bucal és una alteració clínica que presenten molts infants en les primeres etapes del desenvolupament. Tenint en compte que es tracta d’una disfunció que pot influir negativament en molts aspectes de la vida de l’infant, seria convenient poder valorar aquest dèficit tan aviat com sigui possible. Quins són els símptomes més rellevants que
Presentem aquest article realitzat per la Logopeda del Servei de Logopèdia a Domicili Sara López Toledo, Logopeda que realitza les seves funcions al Baix Llobregat. El Sistema Estomatognàtic, a partir d’ara S.E., és un conjunt d’òrgans i teixits, està posicionat a la regió craneo-facial, i està coordinat pel Sistema Nerviós Central que permet desenvolupar nombroses
Es tracta de l’àrea encarregada d’observar les disfuncions del sistema Estomatognàtic, el qual està format pel conjunt d’estructures esquelètiques musculars, nervioses, glandulars i dentals.Aquest sistema es relaciona orgànica i funcionalment amb els sistemes digestiu, respiratori, fonològic i d’expressió estètico-facial i amb els sentits del gust, el tacte i l’equilibri.Està relacionat també amb les funcions neuro-vegetatives:
Es defineix la deglució atípica com una anomalia en la posició i l’ús de la llengua que provoca un patró deglutori inadequat. S’anomena atípica per la pressió que fa la llengua contra els incisius en el moment de la deglució. Freqüentment s’ha identificat la deglució atípica amb la definició que se’n fa de la «deglució
La respiració de forma natural ha de ser de caràcter nasal, considerant-se la respiració oral o bucal com una alteració de la funció respiratoria. Em de tenir present que la respiració nasal és així des del naixement, així que en el cas dels neonats podem considerar que sigui un signe d’alerta.La respiració és predominantment nasal
La DISFÀGIA es defineix com la dificultat per la deglució ocasionada per alteracions estructurals o funcionals que provoquen una alteració de la musculatura oral, faríngea o laríngea. Què és la deglució? És l’acte d’empassar els aliments; sòlids, líquids i la saliva. És un acte que comença des de que ens col·loquem el menjar a la
És aquella disciplina que s‘encarrega de prevenir, valorar, diagnosticar i corregir totes aquelles alteracions relacionades amb els òrgans de la parla i que poden interferir en una producció correcta d´aquesta. La finalitat d‘aquesta teràpia és aconseguir un equilibri de tota la musculatura orofacial que permeti que la parla sigui correcta i funcional. Alteracions on podem