La Malaltia de Parkinson i el seu tractament logopèdic
La Malaltia de Parkinson (MP), és una malaltia que afecta al sistema nerviós, es produeix quan algunes cèl·lules nervioses de la substància negra moren o es deterioren. Normalment, aquestes neurones produeixen dopamina, que és el missatger químic encarregat de transmetre les senyals entre la substància negra i el cos estriat (principal via d’entrada d’informació cap als ganglis basals, associats als moviments voluntaris).
Aquesta pèrdua de dopamina fa que les cèl·lules nervioses actuïn sense control, deixant al pacient incapacitat per dirigir o controlar els seus moviments de forma normal. La causa de la pèrdua cel·lular és encara desconeguda.
Aquesta malaltia és crònica i progressiva, per tant persisteix en un llarg període de temps i els símptomes van empitjorant amb aquest. La Malaltia de Parkinson representa el segon trastorn neurodegeneratiu per la seva freqüència, situant-se únicament per darrere de la malaltia d’Alzheimer.
Els símptomes del Parkinson es manifesten quan ja s’ha produït una important pèrdua d’aquestes neurones encarregades de controlar i coordinar els moviments i el to muscular. Els símptomes principals que s’observen en els pacients afectats per Parkinson són:
– Tremolor de les mans, braços, cames, mandíbula i cara, tremolors lentes i rítmiques. Predominen en repòs i disminueixen al fer un moviment voluntari.
– Rigidesa muscular de les extremitats i el tronc, hipertonia muscular.
– Bradicinèsia, lentitud de moviments voluntaris i automàtics.
– Falta d’expressió a la cara.
– Escriptura lenta i petita (micrografia).
– Anomalies posturals, inclinació del tronc i el cap endavant, colzes i genolls com encongits. Inestabilitat postural o coordinació o balanceig afectats. Reflexes alterats.
– Anomalies per caminar, marxa lenta, arrossegant els peus.
Cóm es realitza la intervenció logopèdica en pacients amb MP?
A nivell logopèdic s’enfoca el tractament amb pacients de Parkinson des de la rehabilitació integral de la comunicació i la deglució, amb l’objectiu de fer el més tardana possible la dependència i evitar l’aïllament social.
Com a tot tipus d’intervenció logopèdica, primerament es realitza una valoració inicial per veure el grau d’afectació i realitzar el tractament adequat a les diverses àrees que el pacient necessiti.
Els objectius generals que es marquen en aquest tipus d’intervenció són:
– Aconseguir una comunicació efectiva i eficient en tots els contexts socials.
– Mantenir i prevenir els components preservats, tant de parla com de deglució.
– Conscienciar sobre els aspectes de la parla que li poden dificultar la comunicació.
– Recuperar en el major grau els símptomes de deteriorament que hagin aparegut.
– Aprendre tècniques i estratègies per millorar la intel·ligibilitat de la parla.
Les àrees a treballar en pacients amb MP són:
-
- La relaxació
- Aquests exercicis pretenen relaxar la musculatura implicada en la respiració i la fonació, per millorar-la. És important percebre la tensió i distensió mentre es realitzen els exercicis. No han de ser dolorosos, i s’han de realitzar de manera lenta i suau. Alguns d’aquests exercicis serien:
- Exercicis cervicals.
- Estimulacions tàctils: Millorar la hipomimia a través de massatges facials i mobilitzacions actives, que disminueixin la rigidesa i bradicinèsia de la musculatura facial guanyant expressivitat.
- Aquests exercicis pretenen relaxar la musculatura implicada en la respiració i la fonació, per millorar-la. És important percebre la tensió i distensió mentre es realitzen els exercicis. No han de ser dolorosos, i s’han de realitzar de manera lenta i suau. Alguns d’aquests exercicis serien:
- La postura
- Es busca aconseguir un eix corporal vertical i una postura que afavoreixi els moviments dels músculs implicats en la respiració, cosa que farà que millori la fonació. Es tractarien de:
- Estirament de la columna vertebral (esquena contra paret)
- Sensibilització i estimulació de les plantes dels peus, amb pilotes de diferents mides i rigidesa, massatges, barres, etc.
- Es busca aconseguir un eix corporal vertical i una postura que afavoreixi els moviments dels músculs implicats en la respiració, cosa que farà que millori la fonació. Es tractarien de:
- La respiració
- Cal realitzar entrenament respiratori costo-diafragmàtic per augmentar la capacitat pulmonar i aconseguir una relaxació muscular generalitzada. Es treballa:
- Respiració per temps, emetent /s/, emetent vocals
- Exercicis de buf, amb espelma, globus, palleta, etc.
- Cal realitzar entrenament respiratori costo-diafragmàtic per augmentar la capacitat pulmonar i aconseguir una relaxació muscular generalitzada. Es treballa:
- La deglució
- Prevenció i tractament de la disfàgia orofaringea per assegurar una deglució segura i eficaç que eviti aspiracions o ennuegaments. Es treballen les diferents maniobres deglutòries i es fa un assessorament sobre l’alimentació bàsica adaptada. Si és precís, se li recomanarà ajudes tècniques com coberts, gots o plats adaptats.
- La fonació, articulació i prosòdia
- Un cop treballada la respiració, és important entrenar la coordinació fono-respiratoria. És necessari treballar diferents tècniques fonatòries per atenuar els efectes de la malaltia en la veu, com la hipofonia i disfonia. I treballar la prosòdia per donar més melodia i musicalitat a la parla, disminuint la típica monotonia de la parla parkinsoniana. Es realitza la intervenció a través de:
- Sèries automàtiques, exercicis de pushing.
- Emissió de fonemes nasals per sentir la vibració.
- Pràxies, control del ritme de parla, treballar la intel·ligibilitat, etc.
- Un cop treballada la respiració, és important entrenar la coordinació fono-respiratoria. És necessari treballar diferents tècniques fonatòries per atenuar els efectes de la malaltia en la veu, com la hipofonia i disfonia. I treballar la prosòdia per donar més melodia i musicalitat a la parla, disminuint la típica monotonia de la parla parkinsoniana. Es realitza la intervenció a través de:
Sara López Toledo
Logopeda del servei de Logopèdia a Domicili
- La relaxació
Tractament de malalties degeneratives: Alzheimer.
Les demències són unes de les alteracions neuropsiquiàtriques més comunes en la gent gran. Els símptomes d’aquestes, i sobretot els de l’Alzheimer, es sobreposen en el temps a les manifestacions del envelliment cerebral.
Es caracteritzen per un deteriorament intel·lectual de causa orgànica i de suficient gravetat com per interferir significativament en el funcionalment social i ocupacional del malalt. Aquest deteriorament intel·lectual inclou, a més a més de la pèrdua de memòria, alteracions en l’orientació, l’atenció, el llenguatge, la percepció, el càlcul, el pensament abstracte i el judici, junt amb dificultats en el control emocional. Aquestes alteracions cognoscitives van acompanyades de la conservació del nivell de consciencia de base orgànica amb absència de malaltia psiquiàtrica de base.
Segons estudis, la demència més freqüent i importat es l’Alzheimer, seguida per la demència cerebrovascular, demències mixtes i demències secundàries.
El transcurs de la malaltia es caracteritza per un inici gradual i un deteriorament cognoscitiu continu, però no necessàriament totes les persones que la pateixen evolucionen de la mateixa manera ni fins els últims nivells.
En aquestes malalties es poden distingir tres etapes:
- Fase inicial: hi ha deteriorament de la memòria recent i incapacitat per assimilar informació, problemes amb el llenguatge i el pensament abstracte, canvis d’estat d’ànim i de personalitat.
- Fase intermèdia hipocàmpica: incapacitat per adquirir o recordar novetats. Tots els aspectes de la memòria comencen progressivament a fallar. Tenen dificultats per pendre decisions simples, necessiten ajuda amb el menjar, el bany, etc. Apareixen les agnòsies, les afàsies i les apràxies.
- Fase tardana: el pacient esdevé totalment dependent. Els símptomes cerebrals s’agreugen. Hi ha incapacitat per comunicar-se, per reconèixer persones, llocs i coses, per la capacitat de caminar, major part del temps dormint, etc.
L’objectiu primordial de l’atenció logopèdica consisteix en avaluar i intervenir de manera individualitzada les alteracions del llenguatge afectades amb la fi de mantindre les seves capacitats de llenguatge i comunicatives del pacient, rehabilitar en la mesura de lo possible i realitzar tasques preventives.
Pel que fa a les àries del tractament logopèdic s’engloben les següents:
- Respiració.
- Articulació/pràxies.
- Memòria.
- Comprensió oral i escrita.
- Expressió oral i escrita.
- Raonament.
Segons en l’etapa de la malaltia que ens trobem, s’optarà per treballar de manera més exigent unes àries que altres.
En aquestes malalties els objectius del tractament logopèdic són:
- Mantindre i millorar les capacitats de comprensió i expressió oral i escrita.
- Corregir i mantenir l’acte respiratori i articulatori.
- Prevenció de la pèrdua d’habilitats cognoscitives, comunicatives i socials, i manteniment de la màxima funcionalitat de les mateixes.
- Participar en l’educació sociosanitària: informant als cuidadors i familiars sobre les característiques del tractament del trastorn detectat, sobre les mesures de millora o manteniment de les seves funcions.
- Facilitar consells sobre la comunicació per les persones de l’entorn del pacient.
- Publicado en Demencies, Logopèdia, Neurologopedia
Demencias, definición y clasificación
referencia a la pérdida progresiva de las funciones cognitivas debido a
alteraciones o desórdenes cerebrales que afectan, mayoritariamente, a la capacidad
para realizar con normalidad las actividades de la vida diaria (AVD).
cuales realiza funciones distintas, dependiendo de qué lóbulo esté afectado,
nos encontraremos con un tipo de demencia u otro, que afectará a unas
capacidades o habilidades determinadas.
funciones más relevantes que realiza cada uno de ellos.
![[funcion+de+los+lobulos+cerebrales.jpg]](http://2.bp.blogspot.com/_1e0dQzMNoaY/S32lIYsVNAI/AAAAAAAAAVo/1R-adOoboq8/s1600-h/funcion+de+los+lobulos+cerebrales.jpg)
debemos tener en cuenta qué lóbulo está afectado ya que, esta información, nos
permitirá saber qué capacidades se encuentran alteradas, puesto que la demencia
es un déficit que puede afectar tanto al lenguaje, como a la comprensión, a la memoria, a las habilidades
motoras, a la velocidad de procesamiento y a las funciones ejecutivas, entre
otras.
TIPOS DE DEMENCIA
|
DEGENERATIVAS
PRIMARIAS |
DEGENERATIVAS
SECUNDARIAS |
|
Enfermedad de Alzheimer
|
Demencia postraumática (TCE)
|
|
Demencia por cuerpos de Lewy
|
Hidrocefalia
|
|
Enfermedad de Pick y otras demencias Fronto-Temporales
|
Enfermedad de Parkinson
|
|
Enfermedad de Huntington
|
|
|
Demencia por priones (Enfermedad de Creutzfeldt- Jakob)
|
detectar familiares y amigos de pacientes con demencia es la memoria, no obstante, existen diferentes
síntomas relacionados con este tipo de patología.
El deterioro cognitivo leve (DCL) es la fase inicial de la demencia pero se debe a un deterioro de memoria u olvido normal debido
memoria, esto no interfiere en las actividades de la vida diaria, es decir, en
fase inicial son conscientes del olvido aunque, con el tiempo, son pacientes
que presentarán demencia.
Cognitivo Leve
Dificutad para
realizar varias actividades a la vez
Olvido de hechos
y conversaciones recientes.
Dificultad para
resolver problemas y tomar decisiones.
en fase inicial
Dificultad para
realizar actividades relacionadas con la capacidad de pensamiento (juegos,
control del dinero…)
Se encuentra alterada
la orientación espacial (pueden perderse en rutas que anteriormente hacían sin
dificultad).
Suelen presentar
Anomia (dificultad para acceder al léxico y encontrar la palabra adecuada al
contexto9
El estado de
ánimo se ve alterado.
Leves dificultades
para las relaciones sociales.
- Cambio en los patrones de sueño, despertarse con frecuencia por la
noche - Dificultad para realizar tareas básicas, como preparar las comidas,
escoger la ropa apropiada o conducir. - Olvidar detalles acerca de hechos corrientes (afectación memoria a
corto plazo). - Olvidar acontecimientos de la historia de su propia vida (afectación
de la memoria episódica) - Cambios relevantes de comportamiento que pueden provocar enfados,
gritos y discusiones. - Tener delirios, depresión, agitación.
- Mayor dificultad para leer o escribir.
- Leve agramatismo (dificultad para estructurar el discurso)
- Presencia de parafasias ( uso de una palabra por otra )
- Relaciones sociales deficientes.
ya que se encuentran alteradas todas las capacidades, tanto a nivel de lenguaje
como físicas.
vida diaria, su lenguaje es prácticamente inexistente y no reconoce ni a
familiares ni amigos.
solicitar ayuda a los diferentes profesionales, en primer lugar al Neurólogo y
al Neuropsicólogo, para poder diagnosticar lo antes posible cualquier patología
porque, aunque ya sabemos que la demencia es una enfermedad degenerativa, no
obstante, con ayuda de un tratamiento precoz y adecuado, podemos ayudar al
paciente a tener una mejor calidad de vida durante un mayor período de tiempo.
paciente, sino también de los familiares, sobre todo de las personas encargadas
del cuidado del enfermo.
desenvuelve en la vida diaria y, sobre todo, cómo lo vive el familiar encargado
del cuidado del enfermo.
- Publicado en Demencies, Logopèdia, Neurologopedia
La medicina i la logopèdia s’uneixen contra l’afasia
Podeu accedir a l’article en pdf en aquest enllaç
El final del dogma: Ampliación de la ventana terapéutica en la afasia
Los últimos estudios han revelado que la recuperación de los pacientes, no sólo necesita de tratamiento clínico, sino también de asistencia logopédica para la rehabilitación de las habilidades
La evidencia reciente indica que los tratamientos logopédicos intensivos (más de dos horas semanales) y prolongados son eficaces. Por ello, el tratamiento de elección es la rehabilitación logopédica, al mismo tiempo que la utilización de fármacos que restablecen la actividad de los neurotransmisores dañados por el ictus, se ha erigido en los últimos años como su complemento eficaz para el tratamiento de la afasia post-ictus.
En la Universidad de Málaga, un grupo de investigación compuesto por profesionales de distintas áreas de las neurociencias (neurología cognitiva, psicología, logopedia, neurofisiología, y neuroimagen) trabaja desde 2002 en la rehabilitación de pacientes con afasia post-ictus. El interés del equipo radica en investigar el beneficio que puede brindar la combinación de tratamientos logopédicos y farmacológicos.
Eficacia y seguridad de los fármacos anti-Alzheimer
Los estudios realizados para valorar la eficacia de medicamentos en la enfermedad de Alzheimer y demencia vascular han mostrado repetidamente que se observa un discreto beneficio en el lenguaje y la comunicación. Estos resultados se han obtenido con fármacos anticolinesterásicos como el donepezilo y con el antagonista del receptor NMDA memantina. De esta forma se justificó la realización de ensayos clínicos pilotos en pacientes con afasias crónicas post-ictus. Para tal fin, el departamento de Medicina y Dermatología comenzó en 2001 a utilizar medicamentos como el donezepilo habitualmente empleados en el tratamiento de la enfermedad de Alzheimer, ya que también pueden mejorar las capacidades cognitivas mermadas tras el ictus.
En los ensayos clínicos iniciales (2003-2006) se demostró que el donepezilo, en dosis similares a las utilizadas para el tratamiento de la enfermedad de Alzheimer, es eficaz y seguro en el tratamiento de la afasias post-ictus. Por ejemplo, además de observarse una mejoría global del paciente, han sido significativos los progresos en pruebas como la denominación de dibujos de objetos y en la velocidad y precisión en el procesamiento de la información. Por otro lado, se demostró que la eficacia del donepezilo se mantiene a largo plazo, lo que garantiza a la persona afásica un mantenimiento de los beneficios alcanzados.
Estos resultados satisfactorios propiciaron el pasado mes de abril el inicio de un nuevo ensayo clínico con donepezilo y rehabilitación intensiva de la afasia para conocer los mecanismos cerebrales que operan en la mejoría de la afasia. El estudio de estos mecanismos, subvencionado por el Laboratorio Pfizer/Eisai, se realizará con resonancia magnética nuclear funcional (RMNf) y tomografía por emisión de positrones (PET) en la Unidad de Imagen Molecular de CIMES.
En la búsqueda de otras alternativas efectivas para el tratamiento de la afasia, en 2005 se inició un ensayo clínico en afasia post-ictus con otro medicamento, la memantina. En el proyecto, subvencionado por el laboratorio hispano-danés Lundbeck S.A., se seleccionó a la memantina porque su mecanismo de acción es diferente al del donepezilo y porque ambos fármacos pueden utilizarse en combinación. Mientras que el donepezilo actúa modulando el neurotransmisor acetilcolina, la memantina ejerce su acción sobre los receptores del glutamato, principal aminoácido excitador del sistema nervioso central.
Este ensayo clínico, que culminó a finales de 2007 y se publicó en Annals of Neurology en mayo de 2009, combinó la memantina con una novedosa técnica de rehabilitación de la afasia creada por Friedemann Pulvermüller del Medical Research Council de la Universidad de Cambridge denominada “constraint-induced aphasia therapy” (rehabilitación grupal intensiva de la afasia, REGIA) y con el análisis en tiempo real de las señales cerebrales mediante potenciales evocados relacionados con eventos. Para ello, además del doctor Pulvermüller, se contó con la colaboración de neurofisiólogos, psicólogos y logopedas del Centro de Investigaciones Médico-Sanitarias (CIMES).
En este ensayo clínico doble-ciego (método científico donde ni los individuos ni los investigadores saben quién pertenece al grupo de control y quién al grupo experimental), controlado con placebo y con fase abierta de extensión (48 semanas de duración) se incluyeron 28 pacientes con afasia post-ictus crónicas, es decir, con más de un año de evolución. Los pacientes fueron tratados con memantina o placebo sólo durante cuatro meses, continuaron con el mismo régimen de tratamiento más REGIA durante dos semanas y luego, tras cuatro semanas sin recibir ningún tratamiento para la afasia, se les ofreció continuar con memantina hasta completar 48 semanas del ensayo.
La REGIA es una terapia grupal de 30 horas con la que, a través de diversas actividades, se persigue que el paciente comience a poder denominar de objetos, así como, solventar los problemas de memoria implícitos en una patología como la afasia. Esta terapia, como tal, debe ser sólo la semilla para conducir una rehabilitación donde la familia juega un papel fundamental. De hecho, los beneficios obtenidos por familia bien “adiestrada” son similares a los que brinda la logopeda, ya que está presente en la mayoría de estímulos diarios del paciente y en su paulatina recuperación.
Los resultados fueron positivos, pues los pacientes tratados con memantina mejoraron significativamente más que aquellos que recibieron placebo. Además, cuando la memantina se asoció a REGIA, se observó un efecto aditivo, es decir, los efectos del tratamiento combinado superaron las expectativas de los resultados obtenidos con cada tratamiento por separado. Los beneficios se observaron, tanto en la gravedad global de la afasia, como en la comunicación para actividades de la vida diaria, manteniéndose incluso dicha mejoría hasta seis meses.
Por otra parte, otro de los proyectos de investigación que está vigente hasta 2010, se enmarca dentro de los Proyectos de I+D del Ministerio de Salud y está dedicado al diseño y validación de materiales de rehabilitación de la afasias con una inversión cercana a cien mil euros.
Nuestros resultados y los publicados por otros investigadores son preliminares y queda aún mucho camino por recorrer en la rehabilitación de las diversas secuelas de ictus. Sin embargo, la posibilidad de reparar el cerebro humano tras ictus es posible y actualmente estamos asistiendo a un vertiginoso desarrollo de nuevas opciones terapéuticas (rehabilitación cognitiva intensiva, tratamiento farmacológico de neuro-reemplazo, factores de crecimiento, terapias celulares, estimulación magnética y estrategias basadas en nuevas tecnologías – intervenciones neuro-protésicas, robótica-) que auguran un futuro promisorio para la recuperación de la afasia post-ictus y de los trastornos asociados.
- Publicado en Afasia, Logopèdia, Neurologopedia
Superar l’ictus
Us presentem aquest document de la Generalitat de Catalunya que explica tant que és un Ictus, com les vies de millora i els possibles serveis que us poden ajudar.
- Publicado en Afasia, Logopèdia, Neurologopedia
Aproximació a la neuropsicologia i contribucions a la logopèdia
Així mateix la següent presentació també pot aportar als familiars dels pacients certes nocions dels aspectes sobre els que pot haver incidit una lesió a nivell de sistema nervios.
- Publicado en Desenvolupament del llenguatge, Logopèdia, Neurologopedia
Proposta de logopèdia a casa: Parkinson
La pàgina web de l’Associació Catalana de Parkinsson, en concret la secció de Blanes i la Selva / Alt Maresme, presenta a la seva web un pla de treball per al Parkinsson des de la logopedia molt interessant, un pla de treball que pot ser realitzat a casa, tot i que, des del nostre punt de vista, sempre resultarà més eficaç el tractament per mitjà d’un professional de la logopedia.
El pla de treball que presenta l’associació consta de les següents àrees:
- Control Postural
- Relaxació
- Respiració
- Motricitat orofacial
- Articulació
- Funcions laringees
Tractant-se d’un programa molt complet per la millora de la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta patologia, a continuació us faciltem els objectius, molt encertats segons la nostra perspetiva, que es proposen per mitjà d’aquest tractament:
- Augmentar el nivell de consciència del malalt de Parkinsson sobre aquells aspectes del parla i la veu que dificulten o limiten la seva comunicació.
- Automatitzar el control d’una correcta respiració, fonació, articulació, entonació i prosòdia, dotant a la parla d’una major intel·ligibilitat.
- Millorar la mímica facial del malalt de Parkinsson, considerant l’expressivitat facial com una altra modalitat d’expressió i comunicació.
- Facilitar i millorar, en la mesura possible, el procés de deglució.
Per a veure el programa que proposa l’Associació Catalana de Parkinsson ho podeu fer seguint aquest enllaç:
http://www.parkinsonblanes.org/logopedia/Logopedia_en_casa.htm
- Publicado en Logopèdia, Neurologopedia, Parkinson
Trastorns de la Parla de tipus Secundari
Quan parlem de trastorns de la parla i del llenguatge de tipus secundari, ens referim a que hi ha uns tipus de trastorns del llenguatge que no tenen a veure amb dificultats específiques del propi llenguatge, sinó que són conseqüència d’altres alteracions en l’esfera cognitiva i afectiva.Què és una síndrome?
En el cas de les síndromes de base genètica, la causa consisteix en una alteració, en major o menor grau, del codi genètic.
No obstant, no en totes les síndromes genètiques s´ha identificat l´alteració subjacent, (Síndrome de Cornelia de Lange, síndrome de Sotos, etc).
Quan parlem de síndromes de retard mental de base genètica ens refereim a un grup de patologías que cursen amb retard mental i que tenen una etiologia genètica.
Les síndromes més conegudes i que cursen amb dificultats de llenguatge i parla són:
Síndrome de Down. Està causada per la presència d´una tercera còpia del cromosoma 21 (trisomia 21).Es caracteritza perquè cursa amb:
Retard mental important en el desenvolupament cognitiu no verbal (RM)
Dèficits addicionals i específics en el llenguatge verbal,
Dèficits en la producció lingüística
Dèficits en la memòria auditiva a curt termini en la infància.
Afecta més a homes i cursa amb:
Retard mental que va de moderat a sever.
Cara allargada, orelles grans i macroorquitis.
Síndrome de Angelman. Les característiques més importants són:
Deficiència mental severa,
Retard greu del desenvolupament motor,
Epilèpsia, atàxia,
Alteracions del son i ausencia de parla.
No apareix llenguatge oral o només unes poques paraules.
CONCEPTE DE TRASTORN GENERALITZAT DEL DESENVOLUPAMENT
¿Què és un trastorn generalitat del desenvolupament?
- Habilitats per a la interacció social.
- Habilitats per a la comunicació
- Manca de flexibilitat mental i comportamental.
Aquests trastorns es posen de manifest durant els primers anys de vida del nen.
Els nens i adolescents amb trastorn de conducta són molt visibles i presenten un grup complicat de problemes emocionals i de comportament que són repetitius i persistents.
Tendeixen a ser impulsius, difícils de controlar i despreocupats en relació als sentiments dels altres. Sovint no fan cas de les regles i poden mostrar-se molt tímids o barallar-se molt.
Podem dir que hi ha tres tipus de trastorns de conducta diferents:
1. TRASTORN PER DÈFICIT D’ ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDA/H)
- Dificultats atencionals.
- Comportament impulsiu.
- Hiperactivitat.
- Psicomotricitat pobre.
- Dificultat d’ adaptar-se a l’ entorn.
2. TRASTORN NEGATIVISTA-DESAFIANT.Sovint s’ enfada i fa rebequeries.
- Sovint discuteix amb els adults.
- Sovint desafia als adults i no fa cas a les normes.
- Sovint molesta deliberadamente els altres.
- Sovint acusa els altres des seus errors o mal comportament.
- Sovint és susceptible o fàcilment molestat pels altres.
- Sovint és rancuniós o venjatiu.
3. TRASTORNS DISSOCIALS.
Es tracta d’ un comportament persistent i repetitiu en què no es respecten els drets bàsics dels altres o importants normes socials adequades a l’ edat del subjecte. Aquests comportaments es dividiesen en 4 grups:
- Comportament agressiu que causa dany físic o amenaça a altres persones o animals.
- Comportament no agressiu que causa pèrdues o danys a la propietat.
- Fraus o robatoris.
- Violacions greus de les normes.
- Publicado en Desenvolupament del llenguatge, Logopèdia
La Disfàgia
La DISFÀGIA es defineix com la dificultat per la deglució ocasionada per alteracions estructurals o funcionals que provoquen una alteració de la musculatura oral, faríngea o laríngea.
Què és la deglució?
És l’acte d’empassar els aliments; sòlids, líquids i la saliva. És un acte que comença des de que ens col·loquem el menjar a la boca fins que aquest arriba a l’estòmac.
Aquest procés implica un conjunt de moviments voluntaris i involuntaris que es realitzen de forma ràpida, complexa i semiautomàtica.
Tenint en compte això podem definir la disfàgia com l’alteració o dificultat en l’ acte de deglutir.
Causes que poden desencadenar disfàgia:
- Malalties generals (infeccions, trastorns psíquics…)
Malalties neurològiques. - Malalties degeneratives.
- Malalties otorrinolaringològiques.
Pacients que cursen amb afàsia posterior a un Ictus o traumatismes cerebrals.
Disfàgia Neurògena: trastorn de la deglució que apareix en el context d’una lesió en el sistema nerviós. Les lesions que poden produir una Disfàgia Neurògena són les següents:
– ICTUS
– PARÀLISI CEREBRAL INFANTIL
– TRAUMATISMES CRANIOENCEFÀLICS
– LESIÓ MEDUL·LAR CERVICAL
– TUMORS
– MALALTIES NEURODEGENERATIVES
Quan valorem la deglució d’ un pacient lo primer que hem de tenir en compte és que aquesta sigui segura i eficaç.
Segura: que la deglució es dugui a terme sense cap risc per a la persona que degluteix.
Eficaç: la deglució per via oral ha de ser suficient per aconseguir la nutrició i hidratació que tota persona necessita.
ALTERACIONS EN LA DEGLUCIÓ
Quan hi ha alteració en la deglució podem trobar diferents tipus de símptomes. D’una banda tenim els símptomes específics, que són conductes que apareixen en el moment precís de la deglució.
D’altra banda podem trobar-nos amb símptomes inespecífics con a conseqüència de l’ alteració deglutòría.
SÍMPTOMES ESPECÍFICS
Dificultats en mastegar
Baveig
Tos ( abans, durant i després de la deglució)
Reflux nasal
Bloqueig
Restes a la boca
Canvis en la qualitat de la veu
SÍMPTOMES INESPECÍFICS
Modificacions del desenvolupament de l’àpat:
Augment de la durada
Restricció d’ aliments
Alteració de l’estat general:
Pèrdua de pes
Febre
Conseqüències a nivell pulmonar:
Tos crònica
Bronquitis crònica
Penumònia
Augment de secrecions bronquials
Quan ens trobem amb aquest tipus d’alteració, és a dir, quan hi ha problemes relacionats amb la deglució, és important realitzar un tractament que ajudi a millorar les dificultats deglutòries.
En aquest sentit, el logopeda serà el professional encarregat de fer una valoració dels òrgans afectats, tenint en compte la mobilitat, agilitat, tonicitat i sensibilitat d’aquests i el grau de dificultat en el moment de deglutir.
Un cop feta la valoració es determinarà el diagnòstic i es portarà a terme el tractament necessari per a cada pacient.
- Publicado en Logopèdia
Cervell i llenguatge
- Publicado en Logopèdia, Neurologopedia
- 1
- 2