És important que observin el nadó en moments en què estigui tranquil i en un ambient sense massa sorolls. Si el nen no aconsegueix algunes de les respostes a l’edat esperada que figura a continuació, és important acudir al pediatre per a descartar problemes d’audició.
La hipoacúsia o sordesa és un trastorn que es caracteritza per una pèrdua o disminució de l’audició i afecta un o ambdós oïdes. És un problema bastant freqüent entre els nens, ja que un de cada mil nadons neix amb sordesa.
La hipoacúsia en la infància té una importància extraordinària, tant per al nen que la pateix com per a la família, ja que provoca grans dificultats en la comunicació (aprenentatge de la parla) i la socialització, a més d’afectar negativament el desenvolupament d’aquest (especialment capacitats motrius com l’equilibri i la coordinació).
El moment d’aparició de la hipoacúsia i la seva detecció precoç és fonamental des del punt de vista del pronòstic, de manera que els especialistes puguin intervenir com més aviat millor i el tractament sigui més efectiu. No obstant això, aquesta detecció precoç compta amb la dificultat que el dèficit auditiu pot passar desapercebut en el nen, especialment en el primer any de vida. La detecció primerenca facilita tant el tractament mèdic com un inici primerenc de la intervenció del logopeda, aspectes importants de cara al desenvolupament màxim del llenguatge del nen amb pèrdua auditiva.
FITES ESPERADES EN RELACIÓ A L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE SEGONS L’EDAT
– Del naixement als 3 mesos
Es sobresalta, parpelleja o es desperta davant sons forts i inesperats. Prefereix la llengua materna, discrimina paraules bisíl·labes i trisíl·labes. Es mostra tranquil davant una veu familiar i amistosa. Li agraden més els estímuls de la parla que altres sons. Riu i emet sons quan juguen amb ell. Mira la cara de la persona que el parla.
– De 3 a 6 mesos
Dirigeix els seus ulls cap a un so interessant (veu de la mare, sonall, etc.) I busca la font de sons nous que no estan a la vista. Balbuceja i juga fent sorolls i sons. Somriu quan se li parla. Fa almenys quatre sons diferents quan usa la veu.
– De 6 a 9 mesos
Li agraden els objectes musicals o que fan soroll. Gira la cara i tracta de mirar la persona que parla amb una veu baixa i tranquil·la. S’atura un instant quan algú li diu una negació. Mira objectes o imatges quan algú es refereix a elles. Utilitza sons diferents i sembla nomenar coses.
– De 9 a 12 mesos
Respon al seu nom i entén paraules comunes com «no» i «adéu». Diu «ma-mà» o «pa-pà» i intenta imitar el so de la parla. Assenyala o busca objectes de persones familiars quan se li demana. Segueix ordres. Fa sons amb la música. Utilitza sons de consonants. Emet sons com a resposta a la veu humana i fa servir canvis d’intensitat, ritme i to.
– De 12 a 18 mesos
Comença a emetre les seves primeres paraules. Escolta o identifica sons que provenen d’una altra habitació o de l’exterior. Assenyala o mira objectes, parts del cos i persones familiars quan se li nomenen. Utilitza paraules de més d’una síl·laba amb significat.
– De 18 a 24 mesos
Coneix les parts del cos. Compleix ordres simples, entén preguntes senzilles i frases simples amb preposicions. Utilitza el seu primer nom. Utilitza frases de dues paraules. El 50% de la parla pot ser entès per desconeguts.
– De 24 a 30 mesos
Entén les frases amb continguts negatius. Compleix instruccions senzilles. Usa plurals. Emet de 100 a 200 paraules.
– De 30 a 36 mesos
Comprèn alguns verbs. Utilitza sense problemes frases interrogatives i negatives. Fa frases de quatre o cinc paraules. El 80% de la parla pot ser entès per desconeguts.
– De 3 a 5 anys
Entén preguntes de «per què» i molts pronoms. Utilitza més de 1.000 paraules. Emet molts sons correctament. Parla lliurement amb familiars i amics. Utilitza frases completes que entén tothom.
