La respiració de forma natural ha de ser de caràcter nasal, considerant-se la respiració oral o bucal com una alteració de la funció respiratoria. Em de tenir present que la respiració nasal és així des del naixement, així que en el cas dels neonats podem considerar que sigui un signe d’alerta.La respiració és predominantment nasal doncs realitza una funció d’escalfament i filtrat natural de l’aire que respirem, mentre que quan realitzem la respiració de forma bucal aquestes funcions despareixen amb tots els desequibilibris que això pot suposar a nivell de tot el sistema, no només l’aparell respiratori sino que afecta a d’altres funcions importants.
La instalació d’una respiració bucal sol respondre a diferents causes possibles en la majoria dels casos:
- Presència d’Adenoides o Carnots
- Rinitis
- Alergies
- Desviació del tabic nasal
- Caràcterístiques del desenvolupament craneo – facial que incideixen en la morfologia orofacial.
Aquestes malalties dificulten que el nen o l’adult puguin respirar pel nas, doncs el volum d’aire que pot entrar no és suficient o bé la respiració es sorollosa. En primer lloc, quan detectem que un nen/a té respiració oral cal descartar aquesta patologia per mitjà d’una 
revisió otorrinolaringològica, abans d’iniciar un tractament logopèdic, per a poder determinar la causa, així com realitzar el tractament otorrinolaringològic necessari en el cas que resulti oportú. No obstant, el tractament logopèdic resultarà necessari en la majoria d’ocasions per a poder instalar correctament la funció respiratoria.
En algunes ocasions la instalació de la respiració oral pot ser deguda a un hàbit, el que pot facilitar la feina del logopeda, però convé tenir presents la resta de les alteracions que pot comportar la respiració bucal com les maloclusions dentals, les quals cal treballar de forma conjunta amb l’odontoleg o l’ortodentista.
revisió otorrinolaringològica, abans d’iniciar un tractament logopèdic, per a poder determinar la causa, així com realitzar el tractament otorrinolaringològic necessari en el cas que resulti oportú. No obstant, el tractament logopèdic resultarà necessari en la majoria d’ocasions per a poder instalar correctament la funció respiratoria.En algunes ocasions la instalació de la respiració oral pot ser deguda a un hàbit, el que pot facilitar la feina del logopeda, però convé tenir presents la resta de les alteracions que pot comportar la respiració bucal com les maloclusions dentals, les quals cal treballar de forma conjunta amb l’odontoleg o l’ortodentista.
Conseqüencies de la instalació d’una respiració oral
Les principals conseqüencies que es poden derivar de la respiració oral poden ser les següents:
- Maloclusió dental
- Respiració molt dèbil
- Poca resistència a l’esforç físic
- Problemes atencionals
- Llengua en posició de repos baixa, tendint a la baixa tonicitat muscular
- Tendència a presentar ulleres (pigmentació suborbital)
- Tèndencia a presentar deglució atípica.
- Son frecuentes la presencia de dislalias o problemas en la articulación de determinados fonemas, especialmente la /s/.
- Alteracions posturals que poden derivar en dolors o molesties de caràcter muscular.
Per tant, l’alteració que comporta la respiració oral implica un trasbals de forma global en el sistema.
