Retard maduratiu
El Retard maduratiu, o del desenvolupament, es dona quan un nen no arriba a les fites del desenvolupament en els temps previstos. Es a dir, el desenvolupament del nen o la nena no segueix el curs normalitzat i cronològicament va retardat. És un terme que s’utilitza per descriure un procés més lent a nivell de maduració neurològica en absència d’una lesió cerebral visible.
Aquest retard el trobem en diferents àrees: la motricitat gruixuda o fina, el desenvolupament cognitiu, el llenguatge, la comunicació i/o les habilitats socials. Perquè un nen sigui diagnosticat amb un Retard en el Desenvolupament l’afectació la trobarem en diverses àrees al mateix temps, sí per exemple afecta només a l’àrea del llenguatge, s’hauria parlar de Retard del llenguatge.
El Retard en el desenvolupament pot ser causat per diferents factors, com pot ser l’herència genètica, els problemes amb l’embaràs i el part prematur. No obstant això, algunes vegades, la causa és desconeguda.
Senyals que ens poden alertar d’un Retard maduratiu.
Amb un any:
- El balboteig de les primeres paraules comença després del primer any.
- No mostra interès per ensenyar les seves joguines i les coses que li interessen.
- El gateig comença després del primer any o fins i tot més tard.
- No respon ni reacciona quan el criden pel seu nom.
- No imita, ja siguin sons, ritmes o accions.
- No distingeix els sons familiars (el timbre de la porta, la veu dels pares).
- Es mostra desinteressat amb les joguines i els jocs.
Amb dos anys:
- El vocabulari és reduït i les contestacions a preguntes són concises.
- Els primers passos comencen quan els nens de la seva edat ja caminen.
- Perduda de concentració que no li permet de seguir el fil d’una història infantil o una conversa.
- No juga ni s’integra amb els nens de la seva edat.
- No expressa les seves emocions.
- No executen més d’una ordre alhora i els costa seguir normes senzilles.
- El joc no és simbòlic ja que la capacitat d’abstracció no existeix o es molt limitada.
En la majoria dels casos, el diagnòstic sol donar-se en els primers anys de vida, però, pot passar fins als dos o tres anys, fins que els pares no es donen compte de que el seu fill/a no és capaç de realitzar les mateixes coses que els nens de la seva edat.
Evolució d’un retard maduratiu
En sentit general, l’evolució d’un retard maduratiu sol ser positiva, sempre que rebi l’estimulació i la intervenció adequades. Els nens o nenes amb retard en el desenvolupament sovint progressen i arriben a un desenvolupament normalitzat de la mateixa manera que la resta de nens de la seva edat.
Cal tenir en compte que perquè un retard maduratiu no s’accentuï i persisteixi al llarg del temps és necessària una intervenció el més primerenca possible. Sol ser complex a edats tan primerenques distingir els diferents trastorns infantils i el donar el diagnòstic és complicat, ja que en alguns casos el que en principi era un retard maduratiu acaba en un diagnòstic més específic, pel que cal estar atents per anar atenent a les respostes a les variables que es puguin anar presentant a mesura que el nen va creixent.