El Retard Global del Desenvolupament (RGD) es defineix com el retard en dues o més de les àrees del desenvolupament d’un nen, dins de les quals es troben: motricitat fina i gruixuda; llenguatge i parla; funcions cognitives; desenvolupament personal i social i activitats de la vida diària. Aquest retard en les habilitats ha de ser de dues desviacions estàndards en comparació amb les habilitats esperades per la seva edat, i s’aplica a nens menors de 5 anys.
S’estima que el RGD afecta l’1 al 3% dels nens i pot tenir diverses causes (genètiques, complicacions de l’embaràs i el naixement, infeccions, etc.), sent les principals les cromosopaties i les alteracions estructurals del cervell. No obstant això, algunes causes es poden revertir fàcilment si es detecten a temps, com una pèrdua d’audició per infeccions cròniques de les oïdes.
Hem de tenir en compte que, durant el desenvolupament infantil, els nens poden experimentar retards en una sola àrea, com pot ser el cas de retard en el llenguatge, en l’àrea motora o personal. Per aquesta raó, cal diferenciar correctament el retard específic d’una àrea davant del retard global.
Quines són les característiques d’aquests nens?
– No hi ha res intrínsecament anormal en aquests nens, ja que les fites maduratius es compleixen en la seqüència esperada, només que de forma més lenta. Es comporten com un nen menor respecte a la seva edat cronològica.
– Els resulta especialment difícil la interacció amb els iguals, per tant, poden tenir dificultats sinó s’adopten mesures que els facilitin la relació social.
– Solen presentar un retard en la formació de conceptes i establiment de categories, classificacions, relacions entre els objectes, fets, etc.
– El nivell de motivació cap a les activitats es pot veure afectat per una insuficient comprensió verbal, per hàbits d’atenció que no estan prou instaurats o per la mateixa dificultat de la tasca que se li proposa.
– Solen presentar retard en les seves estratègies per a la reorganització i enteniment de les demandes de l’entorn social, manteniment i direcció de l’atenció, organització de la informació i adaptació de la conducta; el que afecta a la manera de realització d’algunes de les tasques.
– Amb una adequada estimulació, molts nens adquireixen unes pautes evolutives i un ritme similar al dels nens de la seva edat, ja que es tracta d’un retard en l’adquisició de capacitats i destreses. No obstant això, en altres casos, malgrat els avenços aconseguits, el retard maduratiu provoca un dèficit de capacitat intel·lectual en edats futures.
Com podem ajudar-los?
· – Han de donar-los més temps per aprendre, interpretar i comprendre l’entorn en què es desenvolupen, els objectes, les persones, el seu propi cos, etc.
· – Aprofitin les situacions de joc, psicomotricitat i expressió per treballar els conceptes bàsics.
· – Com a qualsevol altre nen, els agrada l’activitat, els jocs, explorar objectes, moure en l’espai, etc. Per a això, cal que s’ajustin les activitats al seu nivell maduratiu i que hi hagi escassa possibilitats d’error. D’aquesta manera, han de respondre positivament a la interacció social i l’aprenentatge.
· – Estructuren el temps, els ritmes d’execució i l’espai de les activitats de forma consistent perquè puguin interioritzar les nocions espaciotemporals.
· – Utilitzeu l’estimulació visual al costat de l’estimulació verbal per reforçar la comprensió dels missatges, així facilitaran l’aprenentatge.
· – Assegura’t que comprenen les situacions i utilitzin un llenguatge ajustat al seu nivell maduratiu perquè pugui comprendre’ls.
· – Aprofitin les activitats recents, successos concrets o la presència d’objectes per parlar-ne.
· – Valoren el seu aprenentatge i capacitats adquirides, així com els seus èxits.
Quins aspectes s’han de potenciar a l’aula?
· – Habilitats d’autonomia.
· – Coneixement del propi cos i desenvolupament en l’espai.
· – Habilitats motrius a través de l’estimulació psicomotriu i el joc.
· – Manipulació, experimentació i diferenciació d’objectes i espais.
· – Formació de conceptes i relació entre les paraules (igual / diferent, semblances, etc.)
· – Classificació de formes, mides, colors, etc.
· – Diferenciació d’objectes segons l’ús, característiques, etc.
