La síndrome del respirador bucal és una alteració clínica que presenten molts infants en les primeres etapes del desenvolupament.
Tenint en compte que es tracta d’una disfunció que pot influir negativament en molts aspectes de la vida de l’infant, seria convenient poder valorar aquest dèficit tan aviat com sigui possible.
Quins són els símptomes més rellevants que ens poden ajudar a detectar la síndrome del respirador bucal?
- Alteraciódel segell labial (contacte insuficient dels llavis)
- Baveig
- Apnees del somni
- Dificultats respiratòries
- Alteracions en el desenvolupament facial (paladar estret)
- Deglucióatípica
- Dificultats auditives
- Alteracions posturals
- Dèficit d’atenció
- Dificultats d’aprenentatge
Sovint és el pediatra o el professor de l’escola qui detecta aquest tipus de dificultats i “alerten” als pares, ja que, amb freqüència, el nen respirador bucal presenta dificultats d’atenció i de concentració. No obstant, si observem que el nostre fill ronca molt, o té dificultats respiratòries, o es passa el dia amb la boca oberta, o es lleva al matí amb ulleres, és important tenir en compte que, potser, seria convenient realitzar una valoració exhaustiva per tal de corregir aquesta alteració el més aviat possible.
La síndrome del respirador bucal no la valora un únic professional, sino que es treballa de manera multidisciplinària, ja que són diferents les causes que la poden haver provocat.
A continuació indiquem les més comuns:
- Hipertrofia adenoide o de les amígdales.
- Succió digital perllongada.
- Malalties neuromusculars.
- Maloclusió
Tenint en compte això, els professionals encarregats de valorar aquesta alteració són:
- Pediatra
- Otorinolaringòleg
- Odontòleg
- Logopeda
Incidim en la importància d’un tractament precoç, perquè, si l’infant presenta una musculatura oro-facial hipotònica o amb dificultats de mobilitat, al llarg del desenvolupament del nen, podem trobar-nos amb característiques com; interposició lingual, incompetència del segell labial, maloclusió i aspectes relacionats amb la parla com són las dislàlies (dificultat per produir determinats fonemes del llenguatge de manera correcte).
Conseqüències en els respiradors bucals de llarga durada.
En primer lloc, el fet de respirar per la boca pot comportar moltes de les alteracions esmentades anteriorment. D’altra banda, podem trobar-nos amb nens que sempre han tingut instaurat aquest hàbit i, això, pot provocar altres tipus de problemes, per exemple;Dificultats o alteracions a nivell digestiu. El fet de tenir poca tonicitat lingual i, sovint, el fet de mastegar inadequadament els aliments, pot provocar pertorbacions a nivell de nutrició.
També és molt important tenir en compte que, els infants que presenten aquest hàbit, moltes vegades presenten, simultàniament, dificultats d’atenció i comprensió, de manera que, sovint, són infants que presenten dificultats o endarreriment en els aprenentatges. Això no vol dir que, tots els infants que tenen instaurada una respiració bucal hagin de presentar aquestes dificultats, però no ens hem d’oblidar que, com més aviat es diagnostiqui la patologia, més aviat es pot començar a treballar per tal d’instaurar un hàbit de respiració correcte, és a dir, la finalitat seria incorporar una respiració nasal adequada.
Un cop s’aconsegueix millorar o corregir aquest hàbit, el canvi en els infants és molt significatiu.
Ho podrem observar amb una millora en la capacitat d’atenció, de concentració, en el descans que aconsegueixen mentre dormen, ja que, sovint, el fet de roncar també desapareix, en una millora a nivell facial, disminueixen o desapareixen les ulleres (pigmentació orbito-facial), és a dir, la millora que s’aconsegueix amb un bon tractament influirà molt positivament en la resta d’activitats de la vida diària dels infants.
