El Trastorn Específic del Llenguatge (TELL) és un conjunt de dificultats en l’adquisició del llenguatge que està present en alguns nens i no és causat per problemes neurològics, cognitius, sensorials, motors o sociofamiliars. Sorgeix després d’un període de desenvolupament normal fins que no apareix el llenguatge quan hauria (generalment dels 24 a 30 mesos), i afecta a l’expressió i / o comprensió del llenguatge, i pot implicar tots, un o alguns dels components fonològic , morfològic, semàntic, sintàctic o pragmàtic del mateix.
Quines són les característiques del Trastorn Específic del Llenguatge?
Tot i que la varietat de problemes i casos que es consideren com TELL és molt gran, podem considerar com a característiques generals d’aquest trastorn les següents:
- El nivell lingüístic és inferior al que s’esperava per al grup d’edat (es considera que ha d’existir un retard d’almenys 12 mesos, o d’almenys 1,25 desviacions estàndard per sota de la mitjana de la població normal en un test de llenguatge).
- El nen presenta un desenvolupament normal a nivell cognitiu, social, d’autoajuda i motor.
- No existeixen dèficits sensorials ni alteracions cerebrals associades.
- Els dèficits afecten a la competència lingüística (comprensió i producció), però no a la comunicativa, és a dir, aquests nens solen mantenir una intenció comunicativa important.
- Els dèficits tenen un caràcter evolutiu, de manera que si no es realitza una intervenció adequada, els problemes solen empitjorar al llarg del temps i els nens poden acabar rebent un diagnòstic més sever.
Quins tipus de Trastorn Específic del Llenguatge hi ha?
Hi ha nombroses classificacions per establir subtipus del trastorn. De totes les classificacions, la més coneguda a nivell internacional és la de Rapin i Allen (1987, 1988), qui a partir d’una anàlisi de molts casos clínics van distingir fins a un total de 6 subtipus de TELL:
- Trastorn de la programació fonològica: certa fluïdesa de producció, però amb articulació confusa (frases gairebé inintel·ligibles); notable millora de qualitat articulatòria en tasques de repetició d’elements aïllats (síl·labes, etc.), comprensió normal o gairebé normal.
- Dispraxia verbal: incapacitat massiva de fluència, greu afectació de l’articulació (fins absència completa de parla), enunciats d’1 o 2 paraules, que no milloren en la seva realització articulatòria amb la repetició; comprensió normal o gairebé normal.
- Trastorn fonològic-sintàctic: dèficit mixt receptiu-expressiu, fluïdesa verbal i articulació de la parla alterades, sintaxi deficient (frases curtes, omissió de nexes i marcadors morfològics …), comprensió millor que expressió, variables de dificultat de comprensió (longitud de l’enunciat, complexitat estructural de l’enunciat, ambigüitat semàntica, contextualització de l’enunciat, rapidesa de emissió).
- Agnosia auditiu-verbal: sordesa verbal, fluïdesa verbal alterada, comprensió del llenguatge oral severament afectada o absent, expressió absent o limitada a paraules soltes, comprensió normal de gestos.
- Trastorn semàntic-pragmàtic: desenvolupament inicial del llenguatge més o menys normal, articulació normal o amb lleugeres dificultats, parla fluent (sovint logorreica), enunciats ben estructurats gramaticalment, grans dificultats de comprensió, manca d’adaptació del llenguatge a l’entorn interactiu.
- Trastorn lèxic-sintàctic: parla fluent amb pseudotartamudeo ocasional per problemes d’evocació, articulació normal o amb lleugeres dificultats, argot fluent (en el nen petit), sintaxi pertorbada (formulació complexa dificultosa, interrupcions, perífrasis i reformulacions, ordre seqüencial dificultós, freqüència de «falques» …), comprensió normal de paraules soltes, deficient comprensió d’enunciats.
Com es diagnostica?
Per poder realitzar un diagnòstic de TEL, primer han de descartar altres causes associades al dèficit del llenguatge mitjançant una valoració multidisciplinària (otorinolaringòleg, psicòleg, etc.). Un cop descartades altres causes, l’avaluació s’ha de centrar en valorar la comprensió i expressió del llenguatge, esbrinant quines són les dimensions afectades: les formals (fonològica, lèxica i morfosintàctica) i / o funcionals (semàntica i / o pragmàtica). Aquí és on entra la figura del logopeda, la avaluació precisa del llenguatge serà imprescindible per a dur a terme una intervenció eficaç. Així mateix, l’èxit del tractament dependrà també de la precocitat d’inici del mateix.
Per obtenir més informació sobre el Trastorn Específic del Llenguatge no dubti en contactar amb nosaltres .
