Com ja sabem, és a través de l’escola que els nens aprenen a llegir i escriure o, si més no, aquesta és una de les tasques dels professionals de l’àmbit educatiu.
No obstant, cada escola té una metodologia i podem dir que, existeix una gran diversitat de maneres d’ensenyar però, el que és comú a tots, és la necessitat de que el nen aprengui com més aviat millor.
Com a professionals de la logopèdia, hem de dir que, llegir i escriure no són activitats fàcils, més aviat al contrari, és a dir, es tracta d’unes activitats molt complexes i abstractes que només podem realitzar els éssers humans després d’un aprenentatge exhaustiu.
Amb això el que volem dir és que, llegir i escriure són activitats que no s’aprenen de manera natural, com el llenguatge parlat, sino que requereixen d’un procés llarg i complex.
D’altra banda hem de tenir molt en compte que, la lectoescriptura (LE) s’inicia a partir dels 6 anys, ja que, abans d’aquest període, els nens encara estan en ple procés de maduració de totes les seves capacitats, tant les relacionades amb el llenguatge, com les visuals, auditives, psicomotrius etc.
Sovint, podem cometre l’error d’ensenyar o insistir en que un nen més petit de 6 anys aprengui a llegir o a escriure, sense ser conscients que, el fet de voler instaurar en els nens aquestes activitats sense haver adquirit prèviament uns prerequisits bàsics per poder fer aquest aprenentatge, és probable que, en comptes d’ajudar el que estiguem fent és instaurar unes habilitats alterades.
Ja sigui per metodologia o perquè ens trobem en una societat que es mou a “marxes forçades”, des de P3 s’inverteix molt de temps en la instrucció de la preescriptura, de manera que, el que estem fent és privant als nostres infants d’una necessitat de llibertat i d’estimulació imprescindibles en el seu desenvolupament.
Com ja hem comentat, el procés de la LE és molt complicat i és necessari que, les competències prèvies a aquest procés estiguin ben integrades.
Les competències imprescindibles per aprendre a llegir i escriure, entre d’altres, són:
- Motivació
- Llenguatge oral
- Pensament
- Representació gràfica, cos/espai.
En primer lloc farem referència a la motivació, sense la qual és molt difícil realitzar una determinada tasca o activitat. És precisament la motivació la que ens ajuda a tenir il·lusió i ganes de aconseguir metes.
Segons L. Morgado , “ tot allò que produeix emocions activa el cervell i la memòria”, per tant, activa i solidifica l’aprenentatge.
Per tal d’aconseguir que els nostres infants estiguin motivats, podem fer servir diferents recursos adients a la edat de cada un d’ells.
En primer lloc, la manera com el nen aprèn de manera senzilla i lúdica és mitjançant el joc.
No obstant, en els inicis aquest joc ha de ser interactiu, és a dir, el nen no aprèn a jugar sol, sino que necessita d’un adult que faci de model, el qual ell repetirà tantes vegades com necessiti fins que sigui capaç de fer-ho sol.
No hem d’oblidar que, a través del joc els nens són capaços d’expressar els seus pensaments i sentiments. És una de les formes bàsiques per començar a produir llenguatge oral i una sèrie de valors i actituds com són;
- Aprendre a dialogar
- Aprendre organitzar-se
- Resoldre problemes
- Aprenen normes
- Ajuda a l’autocontrol de la frustració .
- Elabora emocions…
D’altra banda tenim els contes, els quals ajuden al nen a entendre el món que l’envolta, a fer córrer la imaginació i ajuda, sobretot, a adquirir un ampli nivell de vocabulari i d’elements lingüístics.
Les cançons també són importants en el desenvolupament i adquisició del llenguatge, ja que treballen el ritme i l’entonació i, el fet de contenir metàfores, rimes i d’altres elements, fan que el vocabulari que es va adquirint, cada cop sigui més ric.
Un altre aspecte important i fonamental en relació a l’adquisició de la lectoescriptura és el llenguatge oral, el qual és innat, és a dir, l’infant l’aprèn de manera gairebé automàtica, sempre i quan es desenvolupi en un ambient comunicatiu i ple d’estimulació.
No obstant, aprendre a parlar no sempre és tant senzill com pugui semblar, sinó que , per arribar a desenvolupar i integrar llenguatge, és molt important el paper de l’adult i de les persones que envolten al nen. En primer lloc, el nen emetrà sons als quals l’adult ha de donar un significat i, ha de ser l’adult, que doni el model correcte al nen per tal que aquest el pugui imitar tantes vegades com sigui necessari perquè, finalment, pugui integrar aquella paraula.
Això, no només s’ha donar en l’àmbit familiar, sino que és molt important que aquesta connexió també es doni a l’escola, potenciant la relació nen-mestre, el diàleg infant-adult i la comunicació amb els iguals.
Relacionat amb això tenim la percepció auditiva, sense la qual el nen no podria integrar cap tipus de vocabulari, ja que, primerament, els sons arriben a l’oïda que, d’altra banda informa sobre l’ordre correcte de les paraules i sons, la melodia, el ritme etc.
Però no hem d’oblidar que, tant important com això és la praxis, és a dir, la capacitat d’articular o mobilitzar correctament el conjunt d’òrgans de la parla (OBF), ja que, aquesta informació propioceptiva dels sons de la llengua, juntament amb la percepció auditiva, ajuden a consolidar el sistema fonològic i això és imprescindible per aconseguir una correcta associació so-grafia.
Tenint en compte tots aquests aspectes, és molt important destacar la necessitat de treballar el diàleg, la conversa, així com ensenyar a escoltar, raonar, explicar o descriure fets i esdeveniments quotidians que ajudaran al nen a adquirir un vocabulari ric i li permetrà estructurar el seu discurs.
Un altre pilar important en l’adquisició de la LE és el pensament, imprescindible per poder expressar sentiments, vivències, fets i tot allò que l’infant té al seu “magatzem” lèxic i que exterioritzarà a través del llenguatge, tant oral com escrit.
Per últim tenim la representació gràfica, que està relacionada amb la capacitat de l’infant per representar la informació auditiva mitjançant els grafemes.
No obstant, per aconseguir fer això sense dificultats, l’infant primer ha tenir molt integrada la capacitat simbòlica que li permetrà representar formes cada vegada més abstractes i arbitràries. Per això, és molt important fer servir el joc, i sobretot el joc simbòlic, com un medi d’aprenentatge infantil.
Arribats a aquest punt, hem de fer referència a les habilitats motrius que han de tenir integrades els infants per arribar a fer unes grafies concretes i precises. Per aconseguir això, primer han de ser capaços de dominar el seu cos, els desplaçament, la relació amb l’espai i conèixer i diferenciar relacions espacials com ara; prop, lluny, sobre, sota, dreta, esquerra etc. I tenir una coordinació precisa del cos amb els objectes.
En els inicis de l’escriptura, el traç dels infants serà ampli però, poc a poc, s’anirà reduint i permetrà un augment del control segmentari del braç, mans i dits. Per aquest motiu és interessant i recomanable que el traç es comenci a fer primer amb la mà i després amb els dits, que permetran integrar moltes sensacions per, després, passar a agafar un llapis de manera progressiva. És important no oblidar que el gest gràfic o la capacitat d’escriure requereix d’un procés evolutiu complex resultat d’un moviment voluntari del braç i la mà però, d’altra banda, es tracta de traços que tant poden anar de dalt a baix, com horitzontals com d’esquerra a dreta.
Per això, és imprescindible que els nostres infants tinguin integrats tots els prerequisits comentats anteriorment per tal d’evitar possibles dificultats derivades de possibles disfuncions o de funcions mal integrades i, al mateix temps, evitar possibles frustracions d’infants que presenten dificultats en aquests procés tant complex com és l’adquisició de la Lectoescriptura.
