La plasticitat neuronal o neuroplasticitat (OMS, 1982) és la capacitat de les cèl·lules del sistema nerviós central (SNC) per canviar la seva pròpia organització i funcionament després d’estar subjectes a influències patològiques, ambientals o del desenvolupament, incloent traumatismes i malalties. D’aquesta manera, el cervell s’adapta als canvis soferts i porta a terme diferents processos d’adaptació, com la creació de noves connexions entre neurones o la regeneració de neurones afectades.
La plasticitat neuronal és màxima durant el desenvolupament dels nens, de manera que una intervenció primerenca en els primers anys de vida és decisiva per optimitzar el desenvolupament posterior, ja que es porta a terme l’activació i l’aprofitament funcional de totes les estructures del SNC , així com la conservació de la seva funcionalitat normal i d’aquelles que presenten funcions incompletes en relació amb el dany cerebral. Un diagnòstic precoç permet així iniciar un treball de forma primerenca i per tant més eficaç, ja que en aquesta etapa hi ha la possibilitat d’augmentar les interconnexions neuronals en resposta a ambients enriquits amb estímuls degudament programats.
Posteriorment, la plasticitat neuronal va desapareixent en l’etapa adulta, en la qual es manifesta com a aprenentatge o resposta a canvis interns (per exemple, un accident cerebrovascular) o ambientals (per exemple, els traumatismes). Encara que cap dels processos que es duen a terme en aquesta etapa reemplaça correctament el teixit danyat o perdut, sí que s’observa sovint una millora de la conducta associada, a causa de la recuperació espontània del teixit danyat o la reorganització funcional del SNC. Els principals factors que influeixen en els processos de recuperació d’un pacient amb lesions cerebrals són: l’edat d’aparició, l’etiologia, la localització de la lesió, el grau de deteriorament cognitiu previ, les condicions mèdiques, l’aparició de complicacions, etc.
El procés de recuperació espontània del cervell és més evident en els primers sis mesos després d’una lesió. A partir d’aquí, la recuperació continua durant diversos anys, però a mesura que el temps avança, és més difícil observar i estimar els canvis. Per aquesta raó, és convenient dur a terme un tractament especialitzat que permeti augmentar l’eficàcia dels processos de compensació i aconseguir una major recuperació funcional, millorant així la qualitat de vida de l’individu.
El logopeda, en aquest cas, s’encarrega de mantenir i / o recuperar la comunicació i la deglució de persones que han patit una lesió cerebral, planificant un tractament personalitzat en funció de les característiques del pacient. Si vostè o qualsevol familiar necessita atenció logopèdica i necessita més informació sobre el tractament rehabilitador, no dubti en contactar amb nosaltres.
