Què és el mutisme selectiu?
El mutisme selectiu és una dificultat que presenten alguns nens per comunicar-se verbalment en entorns i situacions poc familiars i / o amb persones poc conegudes, tot i que el nen té la capacitat de la parla conservada. Això vol dir que els nens amb mutisme selectiu presenten una competència lingüística i comunicativa adequada per a la seva edat, la qual manifesten habitualment en l’entorn familiar proper, però no ho fan en altres ambients i amb altres persones menys conegudes.
Quines són les seves característiques?
La principal característica del mutisme selectiu és la inhibició persistent de la parla en situacions socials específiques, i el seu inici es produeix generalment en els primers anys de vida, manifestant-se en moltes ocasions en l’etapa d’educació infantil.
Els nens que presenten mutisme selectiu solen haver manifestat amb anterioritat algun tipus d’ansietat davant de situacions socials o han mostrat, en algun moment del seu desenvolupament, formes lleus o moderades d’ansietat de separació, timidesa excessiva, aïllament i retraïment social, negativisme, tartamudeig, enuresi, conducta oposicionista o manipuladora a la llar, etc.
Aquest problema d’inhibició de la parla es pot prolongar més enllà de l’edat d’inici si no s’intervé correctament, ja que hi ha factors familiars que afavoreixen el seu manteniment, com un excés de protecció o acomodació de sistemes alternatius no verbals. Igualment, una excessiva atenció a aquests comportaments silenciosos per part dels pares o alguns familiars poden reforçar en el nen aquestes conductes, ja que obté una gran atenció. Això pot passar sobretot quan a més hi ha circumstàncies especials de tipus afectiu, com pot ser la presència d’un germà més petit (gelosia i necessitat de tenir més protagonisme).
En definitiva, el mutisme selectiu és el resultat de la presència de diferents factors, començant per una vulnerabilitat de tipus ansiogen davant de situacions socials però també de factors afectius, conductuals i familiars que podrien perllongar en el temps el trastorn. Per aquesta raó, davant de qualsevol sospita, és convenient que acudeixin a un especialista per tal de realitzar una detecció precoç i inici primerenc del tractament.
Quin és el seu tractament?
Una vegada que el nen és diagnosticat de mutisme selectiu i s’han definit els factors que predisposen, precipiten i reforcen el comportament del mutisme; el nen ha de començar una intervenció que contempli els àmbits personal, escolar i familiar-social. Aquesta intervenció ha de girar al voltant de dos objectius bàsics: un de general que pretengui millorar les condicions personals i socials del nen, el qual ha de ser abordat a nivell psicopedagògic; i un altre més específic que incideixi directament en la interacció verbal, on entra la figura del logopeda. El logopeda ha de promoure la necessitat del nen de comunicar-se amb diferents persones i en diferents entorns, restablint de mica en mica la comunicació verbal del nen i incrementant la interacció social.
Com poden intervenir els pares?
A més de la intervenció que duen a terme els diferents professionals, és necessària la implicació dels pares a la llar, i adoptar mesures que afavoreixin el desenvolupament socio personal del nen i estimulin la seva parla en les diferents situacions d’interacció verbal amb altres.
Pautes i orientacions per a la família
· Oferir al nen un ambient de seguretat, comunicació, serenitat, comprensió i afecte. No jutjar ni criticar-lo.
· Destacar els punts forts del nen i reforçar amb freqüència les tasques i activitats que realitza bé.
· Eliminar o reduir les actituds de sobreprotecció.
· Fomentar la interacció del nen amb companys, veïns i amics: participar en activitats extraescolars, anar a parcs infantils, celebrar festes comunitàries, etc.
· Mantenir una comunicació recíproca i continuada amb l’escola per consensuar totes les mesures educatives i informar dels canvis produïts en el nen.
· Ensenyar al nen formes adequades d’iniciar i mantenir interaccions verbals amb altres (com saludar, com demanar jugar, com apropar …), reforçant les aproximacions verbals i no verbals que tingui cap a altres persones (tant iguals com a adults).
· Reforçar el cercle d’amics que té el nen i ampliar-lo progressivament.
