Les persones amb Síndrome de Down presenten dificultats en l’àrea del llenguatge, molt més accentuades en l’expressió oral que en la comprensió, i això dificulta les seves habilitats comunicatives, llevat que l’interlocutor conegui molt bé a la persona i aconsegueixi adaptar-se per entendre el que pretén transmetre. Al seu torn, aquestes dificultats comunicatives afecten el desenvolupament individual i la integració social de les persones si no es reforça la seva comunicació. Per aquest motiu, és molt important el treball logopèdic en persones amb Síndrome de Down, el qual els permeti desenvolupar una comunicació el més funcional i correcta possible.
Quins problemes de comunicació solen presentar les persones amb síndrome de Down?
- Tenen problemes persistents per produir una parla intel·ligible.
- Tenen millors habilitats de comprensió de llenguatge que de producció, fins i tot en les primeres etapes del desenvolupament.
- La majoria mostren una adquisició de vocabulari més lenta del que prediuen les seves habilitats cognitives.
- La producció de sintaxi sol estar retardada de manera important.
- Presenten alteracions auditives (algunes consisteixen en pèrdues lleus o moderades d’audició, d’altres són pèrdues intermitents i, en altres casos, no hi ha pèrdua d’audició). La majoria d’aquestes pèrdues d’audició es deuen a otitis mitjanes perllongades.
- Presenten una hipotonia en grau variable i altres problemes de rendiment motor que persisteixen durant la infància.
- La memòria a curt termini no es desenvolupa tan ràpidament com la resta d’habilitats cognitives.
Quin és el paper del logopeda?
El logopeda representa un paper essencial per aconseguir el desenvolupament d’una adequada comunicació a través del llenguatge i, en casos necessaris, dels sistemes de comunicació augmentatius. El principal objectiu de la intervenció logopèdica és millorar la capacitat d’expressió i comunicació de les persones amb síndrome de Down, així com millorar la comprensió per afavorir les relacions interpersonals i afavorir la integració escolar i social gràcies a la millora de les capacitats psicolingüístiques. Per a això, la intervenció logopèdica abasta diverses àrees de treball:
- La intervenció de les disfuncions or -facials i auditives-: patrons de deglució i masticació, força, coordinació i mobilitat dels músculs orals i facials; adquisició de patrons correctes de respiració, estimulació auditiva (amb sorolls, veus i sons vocals, discriminació auditiva, etc.)
- La intervenció en l’àrea lingüística: fonètica i fonologia (pronunciació i articulació de la parla), semàntica (adquisició i ampliació del vocabulari), morfo-sintaxi (aprenentatge d’estructures gramaticals i signes morfològics), i pragmàtica (crear iniciativa comunicativa, estructuració del discurs , ús de diferents funcions lingüístiques, etc.).
A més del treball logopèdic, cal la implicació dels pares o familiars en el procés, ja que el nen o la persona amb Síndrome de Down ha de disposar d’un entorn de suport que promogui la comunicació mitjançant la participació diària i estimular així el llenguatge en ambients naturals de comunicació.
