El llenguatge és un dels processos psicològics més complexos i importants per a la gent gran, ja que gràcies a ellpoden guardar i compartir les seves experiències, la major part de la gent gran conserven la capacitat d’utilitzar el seu llenguatge, però aquest té certes característiques associades a l’edat i el pas del temps ocasiona un deteriorament normal en el mateix. A mesura que envelleixen, la gent gran solen tenir dificultats per trobar la paraula adequada, problemes en la comprensió, la repetició i en l’ús espontani d’oracions complexes, tant en el llenguatge oral com escrit. Aquestes dificultats s’han relacionat amb alteracions en el funcionament de la memòria operativa.
Quines són les característiques del llenguatge en l’envelliment normal? Com es produeix aquest deteriorament?
L’envelliment és un procés natural, continu i irreversible que porta a un decaïment de les funcions del nostre cos. Igual que es veuen afectats els nostres sistemes sensorials, com la visió o l’audició, o el nostre sistema motriu a causa d’alteracions musculars i óseas, el nostre cervell també pateix canvis importants, entre els quals destaquen la disminució de la mida de les nostres neurones, de les connexions que hi ha entre elles i del metabolisme basal amb el qual treballen. Això provoca un alentiment de les funcions que s’allotgen en el nostre sistema nerviós central, com ara la memòria, l’atenció i el llenguatge, les quals deixen de funcionar de la manera en què ho feien prèviament.
Pel que fa al llenguatge, l’adult gran presenta dificultats principalment per trobar les paraules que vol pronunciar tot i conèixer-les, fenomen que coneixem com «la punta de la llengua». Aquest fenomen implica una major quantitat de temps per respondre a preguntes o donar voltes al tema com a instrument compensatori. A més, les persones grans presenten dificultats per comprendre estructures gramaticals més complexes o per a l’elaboració de discursos. Aquestes dificultats més que ser degut a una alteració del llenguatge pròpiament, es deu a alteracions que ocorren en altres sistemes cognitius i que influeixen en el rendiment lingüístic, com l’atenció, la memòria, i la capacitat de manejar i organitzar informació de major complexitat.
Com podem saber si és un deteriorament normal del llenguatge o hi ha alteracions del llenguatge patològiques?
És important que aprenguin a diferenciar un deteriorament normal del llenguatge enfront de les alteracions que puguin ser patològiques i, per això, han de prestar atenció a les següents característiques en el llenguatge, les quals ens alerten d’una patologia més gran:
- Dificultats per a comprendre oracions senzilles.
- Canvia les paraules o inventa paraules noves per referir-se a objectes quotidians.
- Realitza oracions curtes i omet articles, preposicions, etc.
- No conjuga verbs en parlar.
- Presenta dificultats importants per articular els sons.
- No aconsegueix repetir paraules o oracions.
Si vostè té algun familiar o conegut que presenti aquestes característiques, és recomanable que acudeixi al metge per dur a terme una valoració neurològica.
Què podem fer per revertir o frenar el deteriorament normal del llenguatge?
Les dificultats esmentades prèviament poden atenuar-se, o fins i tot desaparèixer, quan facilitem un entorn estimulador on s’estableix una comunicació motivadora i es disposa de recursos i estratègies per compensar aquest deteriorament normal de l’envelliment, proporcionant una major funcionalitat a nivell cognitiu.
Per a això, el logopeda pot assessorar-los en el desenvolupament de les diferents activitats diàries, proporcionant orientacions per a la família o l’entorn que envolta a la persona i / o creant tasques i exercicis per tal de mantenir les funcions cognitives i prevenir el deteriorament de les habilitats comunicatives de la persona. En Logopèdia a Domicili , els professionals es desplacen als domicilis dels pacients o centres per a gent gran i realitzen el tractament preventiu in situ, podent ser aquest individual o col·lectiu (per exemple, tallers d’estimulació cognitiva i del llenguatge).
En l’adult amb envelliment normal, podem aconseguir un llenguatge més eficient, millorant considerablement la seva qualitat de vida amb el treball en paral·lel d’altres funcions cognitives. D’altra banda, en l’adult amb patologia, l’estimulació lingüística aconseguirà en alguns casos revertir certes dificultats del llenguatge i en altres retardar l’aparició de nous símptomes, per tal d’aconseguir un sistema de comunicació funcional amb el medi que l’envolta.
