Què és la discapacitat auditiva?
La discapacitat auditiva es defineix com la pèrdua o anormalitat de la funció anatòmica i / o fisiològica del sistema 
auditiu, i té la seva conseqüència immediata en una discapacitat per sentir, el que implica un dèficit en l’accés al llenguatge oral. Partint que l’audició és la via principal a través de la qual es desenvolupa el llenguatge i la parla, hem de tenir present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva del nen a edats primerenques afectarà en el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, als seus processos cognitius i, conseqüentment, a la seva posterior integració escolar, social i laboral. Per aquesta raó, el diagnòstic d’hora és fonamental per limitar les conseqüències i l’impacte que la disminució de l’audició tindrà en el desenvolupament global de l’infant.
Quins tipus de discapacitat auditiva hi ha?
En funció de la localització, el grau de pèrdua i el moment en què va tenir lloc la pèrdua auditiva, trobem els següents tipus de deficiència auditiva:
a) Segons la localització:
-Hipoacúsia de transmissió o de conducció: alteracions que tenen lloc en l’oïda externa i / o mitjà. Afecten la quantitat de so.
-Sordesa neurosensorial o de percepció: alteracions que tenen lloc en l’oïda interna o en alguna regió de la via auditiva en el sistema nerviós central. Afecten la quantitat i qualitat de la percepció del so.
-Sordesa mixta: quan estan afectats simultàniament l’orella externa o mitjà i l’intern.
b) Segons el grau de pèrdua auditiva (Bureau Internacional d’audiologia): prenem com a referència la pèrdua auditiva o llindar de nivell d’audició mesurat en decibels (dB).
-Audició normal: llindar d’audició (0-20 dB). El nen no té dificultats en la percepció de la paraula.
-Hipoacúsia lleu o lleugera (20-40 dB). La veu feble o llunyana no és percebuda. El nen sol ser considerat com a poc atent.
-Hipoacúsia mitjana o moderada (40-70 dB). El llindar d’audició es troba en el nivell conversacional mitjà. El retard del llenguatge i les alteracions articulatòries són molt freqüents.
-Hipoacúsia severa (70-90 dB): cal elevar la intensitat de la veu perquè aquesta pugui ser percebuda. El nen presentarà un llenguatge molt pobre o no tindrà.
-Hipoacúsia profunda o sordesa (més de 90 dB). Sense la rehabilitació apropiada, aquests nens no parlaran, només percebran els sorolls molt intensos i serà, gairebé sempre, més per la via vibrotàctil que per l’auditiva.
-Cofosi: pèrdua total de l’audició.
c) Segons el moment en què va tenir lloc la pèrdua:
-Prelocutiva: la pèrdua auditiva és present en néixer el nadó o ocorre abans que el nen adquireixi la parla (2-3 anys de vida).
-Postlocutiva: la pèrdua auditiva apareix amb posterioritat a l’adquisició de la parla; la consolidació del llenguatge ja s’ha efectuat.
Quines són les causes de la discapacitat auditiva?
Les causes de les deficiències auditives podem classificar-les cronològicament en:
-Causes prenatals (abans del naixement): d’origen hereditari-genètic o adquirides (processos infecciosos com la rubèola, sífilis, etc. o administració de fàrmacs tòxics de la mare).
-Causes neonatals: depenen de múltiples factors interrelacionats, però podem centrar les causes en quatre: anòxia neonatal, icterícia neonatal, prematuritat i traumatisme obstètric.
-Causes postnatals: són totes aquelles que apareixeran al llarg de la vida d’una persona, destacant com a causes més importants la meningitis, laberintitis, xarampió, varicel·la o l’exposició de substàncies ototòxiques (especialment de caràcter farmacològic).
Com intervé el logopeda en la discapacitat auditiva?
Un cop valorat i diagnosticat el nen amb discapacitat auditiva, el audiòleg o audioprotesista procedeix a l’adaptació d’una audiopròtesis o un implant coclear en funció de les necessitats del nen. Després de la implantació del dispositiu, cal un període d’adaptació en què el logopeda (en col·laboració amb l’audioprotesista) ha de fomentar la recepció del llenguatge oral en els ambients en què el nen es desenvolupa, modificant els paràmetres del so que siguin necessaris ( intensitat, límit de freqüències percebudes, etc.).
Posteriorment, el logopeda procedeix a la reeducació auditiva de la persona, ensenyant de nou (o per primer cop) a percebre el so, la parla i a comprendre el llenguatge oral.
Quins són els objectius de la reeducació logopèdica?
-Estimular el llenguatge verbal per tal de facilitar la integració de l’infant en el seu ambient quotidià.
-Desenvolupar la capacitat del nen amb deficiència auditiva per diferenciar i discriminar diferents sons, frases, paraules, etc.
-Millorar els nivells de comprensió i expressió del llenguatge.
-Desenvolupar adequades tècniques de lectoescriptura.
-Ampliar els nivells de lectura i escriptura comprensiva.
-Fomentar l’ampliació i adquisició de vocabulari i conceptes nous.
-Desenvolupar estructures oracionals i gramaticals correctes.
-Aconseguir una correcta articulació i emissió de fonemes i grups consonàntics.