El desenvolupament infantil està subjecte a nombroses interaccions amb el medi natural i social en què està immers. Aquest entorn socionatural proporciona al nen una sèrie d’experiències que influeixen decisivament en el seu futur més pròxim. Els nens reben una estimulació natural que sol ser suficient per a garantir-los un desenvolupament global correcte, però no sempre se’ls proporcionen les experiències necessàries per al seu màxim desenvolupament potencial i és llavors quan necessiten una Atenció Primerenca.
Què és l’atenció primerenca?
L’atenció primerenca és el conjunt d’intervencions dirigides a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i a l’entorn, que té per objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els nens amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen un risc de patir-los.
Quan s’aplica l’atenció primerenca?
Quan apareixen trastorns en el desenvolupament o situacions de risc que puguin provocar-los, amb independència de quina sigui la causa d’aquest trastorn, l’atenció primerenca ofereix a la família un conjunt d’actuacions preventives, de detecció, de diagnòstic i d’intervenció terapèutica des del naixement fins que l’infant compleix els 6 anys d’edat. Tan aviat com sigui detectat qualsevol tipus de retard en el desenvolupament infantil (per exemple, un retard en el llenguatge), és aconsellable l’aplicació d’un programa d’estimulació, si és possible des dels primers dies de vida, i aquest és més eficaç com més precoç es produeixi l’aplicació del programa d’estimulació.
Què professionals intervenen en l’atenció primerenca?
L’atenció primerenca no és una tasca aïllada que competeix a un determinat professional, sinó que es tracta d’una actuació cooperativa interdisciplinar (metge, psicòleg, logopeda, fisioterapeuta, etc.), en funció dels dèficits del desenvolupament que presenta un nen.
A més dels professionals que intervenen en el tractament d’un nen, el paper dels pares és decisiu, no tant per la seva 
implicació directa en la teràpia sinó per la inestimable ajuda que ens poden proporcionar amb l’aportació de dades sobre el desenvolupament dels seus fills , difícilment observables d’una altra manera. Així mateix, els especialistes proporcionen a la família informació per col·laborar a casa i afavorir el desenvolupament del tractament.
Quin és el paper del logopeda en l’atenció primerenca?
El retard en l’adquisició del llenguatge constitueix un dels principals motius de demanda, ja que per a les famílies resulta més fàcil adonar-se que el nen no parla o parla poc en relació a la seva edat, de valorar un altre tipus de dificultats, ja siguin cognitives o relacionals.
En aquest cas, l’activitat del logopeda es centra tant en el procés d’avaluació i diagnòstic com en la intervenció de totes les àrees del llenguatge que es vegin afectades, així com de les alteracions que puguin existir en la comunicació de pares i fills.
Durant el procés d’avaluació, el logopeda valora quins factors influeixen en el desenvolupament del llenguatge del nen i, si cal, planifica un tractament dirigit a l’estimulació del llenguatge a partir de les característiques del nen i l’entorn en què es desenvolupa.
