La malaltia d’Alzheimer és un trastorn neurològic degeneratiu i progressiu que afecta en major freqüència a persones majors de 65 anys. Els principals símptomes que presenten les persones que ho pateixen són l’oblit, la repetició, la desorientació, canvis en la personalitat, dificultats d’aprenentatge i de comunicació.
La figura del logopeda ha d’estar present en els tractaments de les persones amb la malaltia d’Alzheimer, ja que les conseqüències a nivell de llenguatge i comunicació són les afectacions més comunes en aquest tipus de malalts.
Les dificultats més comuns que podem trobar a nivell del llenguatge són
• Pèrdua de vocabulari i dificultat en la relació de paraules.
• Dificultat en la producció de paraules o en trobar les paraules que vol dir.
• Problemes a nivell de construcció de frases.
• Afectació de la comprensió de paraules i frases.
• Dificultat en el discurs a nivell pragmàtic.
• Pèrdua del llenguatge escrit.
Com pot ajudar el logopeda a una persona amb Alzheimer?
Un dels principals objectius del logopeda és retardar al màxim la pèrdua de la capacitat comunicativa de les persones amb demència i desenvolupar una comunicació funcional.
La rehabilitació logopèdica aprofundeix en els següents aspectes:
– El llenguatge espontani i automàtic del pacient.
– La planificació i accés al discurs verbal.
– La lecto-escriptura.
– La imitació i execució de moviments fonoarticulatoris.
– La categorització i associació de conceptes i paraules.
El mètode d’actuació és dur a terme una teràpia de la parla amb un programa d’intervenció adequat a cada persona, per tal d’estimular el llenguatge i evitar així un major deteriorament de la comunicació.
Igualment el logopeda haurà de participar en l’educació sanitària, informant als familiars, cuidadors i professionals de les característiques del trastorn detectat i de les mesures de millora, facilitant consells sobre la comunicació d’aquests pacients afavorint així el seu estat emocional i social.
Finalment, en els casos avançats, el treball del logopeda és fonamental per prevenir i treballar en els processos de deglució, doncs aquests pacients poden patir disfàgia.
Algunes pautes per afavorir la comunicació amb el pacient
• Adreçar a ells sempre pel seu nom.
• Parlar pausadament i donar-los temps per respondre.
• Utilitzar frases curtes i senzilles amb un vocabulari familiar (però no tractar-los com a nens).
• Acompanyar les paraules de molta gestualitat i expressió facial.
• Paciència i respecte.
• No parlar davant del familiar com si no estigués.
• Incloure’l en les converses perquè participi en la mesura del possible.
En conclusió, la principal tasca del logopeda és aconseguir, en la mesura del possible, un augment de la qualitat de vida de les persones afectades, a través d’una millora en el funcionament cognitiu, emocional, en el rendiment funcional i en el manteniment de la independència, retardant tot el possible el deteriorament de les funcions bàsiques i compensar les funcions ja afectades.
Per tant, és molt important que els familiars de les persones amb Alzheimer i altres demències coneguin el paper que desenvolupa el logopeda per facilitar, millorar o establir en molts casos la comunicació entre ells i el pacient, ja que molts familiars no coneixen la professió o el seu relació amb la malaltia. A més, es recomana que l’estimulació cognitiva comenci el més aviat possible en aquelles persones amb malalties neurodegeneratives, i fins i tot, en aquelles que no tinguin cap patologia, de manera preventiva.
