En el tractament logopèdic el paper dels pares és crucial durant tot el període en el qual el nen rep tractament, ja que són els que prenen decisions pels seus fills, determinen com actuar, posteriorment donen suport i motiven al nen. A més, a l’estar en contacte directe amb ells solen ser els primers a detectar els primers senyals d’alerta.
Quan els pares decideixen consultar amb un / a logopeda, sol ser per buscar més recursos encaminats a ajudar la seva filla o fill. En general ja han adoptat prèviament una o diverses mesures que no han donat els resultats que volien aconseguir.
Així, la figura del logopeda compleix una funció de suport i guia per al nen, però sobretot per als pares; són ells els que aprendran i posaran en pràctica en el seu dia a dia els recursos que els facilitarà l’especialista. L’objectiu no és que el nen o la nena resolgui les seves dificultats a la consulta, sinó que ho faci a casa oa l’escola, és a dir, en el seu entorn quotidià. Per això és tan important el paper dels pares en la teràpia. Són ells els que asseguren que els èxits obtinguts durant la sessió també es repetiran fora.
Els pares són els principals figures de referència dels seus fills. En molts casos són les úniques persones amb les que el petit es relaciona diàriament durant els seus primers anys. Per aquest motiu són tan significatives les interaccions i dinàmiques entre pares i fills. Els pares són els veritables terapeutes dels seus fills, ja que són ells els que faran que els canvis assolits durant la teràpia siguin realment significatius. Per això, és imprescindible que els pares i familiars entenguin que s’està treballant i perquè. La teràpia logopèdica evolucionarà si hi ha una responsabilitat i implicació del pacient i la seva família en el tractament.
Es proposen a continuació alguns consells a tenir en compte durant la intervenció logopèdica dels nens:
– Durant la teràpia logopèdica és important donar suport al nen o nena i valorar positivament el seu esforç i millores.
– Quan es comença el tractament cal continuar fins al final. Tot i que es vegi millora o ja gairebé no hi hagi dificultats a l’hora de comunicar-se, és important acabar-ho.
– A l’hora de parlar al nen és aconsellable no utilitzar termes infantils i usar el llenguatge de manera correcta.
– El nen s’ha de comunicar amb tot el seu entorn, no només amb els pares.
– Cada nen evoluciona a un ritme i no hem d’estar corregint constantment. Sempre fer-ho d’una manera afectuosa però que no sembli un càstig constant.
– És útil trobar moments de comunicació pare-fill durant la rutina diària. Un exemple seria durant el temps del bany, quan es pot aprofitar per treballar.
Artícle escrit per Berta Granada
Logopeda de l’equip de Logopèdia a Domicili
