L’escola és el context en el qual té lloc el desenvolupament del llenguatge i la socialització per a la majoria dels nens, més enllà dels primers anys de vida. Les primeres etapes del llenguatge s’adquireixen en el context familiar preferentment i, a partir dels 4 anys aproximadament, el nen es desenvolupa més en un altre entorn de característiques molt diferents al familiar, que és l’escola. En aquest moment, el nen presenta un llenguatge encara en evolució, ja que gran quantitat d’aspectes del llenguatge expressiu relatius a la fonologia, sintaxi, semàntica (conceptes tempo-espacials, de quantitat, etc.), lèxic (vocabulari), usos i funcions comunicatives segueixen en procés d’adquisició o, potser millor, d’ampliació i perfeccionament. Això passa també en el camp de la comprensió del llenguatge, ja que el nen cada vegada és més capaç de comprendre narracions de longitud i complexitat creixents.
Durant aquesta nova etapa, els nens experimenten un món diferent al incorporar-se a l’escola, diferenciant entre els nivells de parla formal i informal, ressaltant les normes de correcció i la funció socialitzadora del llenguatge. L’entorn educatiu els presenta així una varietat d’estils de llenguatge relacionats amb les diverses activitats. Ara han d’aprendre diferents destreses lingüístiques, com descripcions de làmines, oracions de sol·licitud (per exemple, «puc anar al bany?») Utilitzant un llenguatge més formal i menys col·loquial, parlar sobre les coses que fan, intercanviar preguntes i respostes amb els mestres i companys, etc.
Tots aquests aspectes del desenvolupament lingüístic que tindran lloc durant el període escolar han de ser considerats com apartats o temes integrants del currículum escolar, ja que d’aquests aspectes dependrà el correcte aprenentatge de les diferents matèries en l’etapa educativa. Els continguts de l’escola es programen amb llenguatge, s’interactua bàsicament amb llenguatge i finalment s’emmagatzemen els resultats de les experiències allà realitzades, també amb llenguatge. Així doncs, la tasca del mestre ha de ser semblant, en part, a la que realitzen els pares en les primeres etapes de l’adquisició del llenguatge: han de poder ampliar i potenciar gradualment els aspectes de comprensió i expressió lingüístiques, afavorint un millor domini d’aquesta eina bàsica per a la comunicació i l’aprenentatge.
Hem d’entendre que, quan un alumne o un conjunt d’alumnes no han desenvolupat les seves capacitats de comunicació i lingüístiques al nivell requerit per enfrontar-se, mantenir o expandir determinats aprenentatges escolars, pot iniciar-se llavors un procés de fracàs escolar o de catalogació de l’alumne. És per aquesta raó que l’escola i el logopeda comparteixen, juntament amb la família, la responsabilitat d’establir les bases perquè les alteracions de la comunicació i el llenguatge que es desenvolupen i evidencien en la institució escolar siguen detectades a temps i es donin els primers passos per a la seva possible solució.
