La DISFÀGIA es defineix com la dificultat per la deglució ocasionada per alteracions estructurals o funcionals que provoquen una alteració de la musculatura oral, faríngea o laríngea.
Què és la deglució?
És l’acte d’empassar els aliments; sòlids, líquids i la saliva. És un acte que comença des de que ens col·loquem el menjar a la boca fins que aquest arriba a l’estòmac.
Aquest procés implica un conjunt de moviments voluntaris i involuntaris que es realitzen de forma ràpida, complexa i semiautomàtica.
Tenint en compte això podem definir la disfàgia com l’alteració o dificultat en l’ acte de deglutir.
Causes que poden desencadenar disfàgia:
- Malalties generals (infeccions, trastorns psíquics…)
Malalties neurològiques. - Malalties degeneratives.
- Malalties otorrinolaringològiques.
Pacients que cursen amb afàsia posterior a un Ictus o traumatismes cerebrals.
Disfàgia Neurògena: trastorn de la deglució que apareix en el context d’una lesió en el sistema nerviós. Les lesions que poden produir una Disfàgia Neurògena són les següents:
– ICTUS
– PARÀLISI CEREBRAL INFANTIL
– TRAUMATISMES CRANIOENCEFÀLICS
– LESIÓ MEDUL·LAR CERVICAL
– TUMORS
– MALALTIES NEURODEGENERATIVES
Quan valorem la deglució d’ un pacient lo primer que hem de tenir en compte és que aquesta sigui segura i eficaç.
Segura: que la deglució es dugui a terme sense cap risc per a la persona que degluteix.
Eficaç: la deglució per via oral ha de ser suficient per aconseguir la nutrició i hidratació que tota persona necessita.
ALTERACIONS EN LA DEGLUCIÓ
Quan hi ha alteració en la deglució podem trobar diferents tipus de símptomes. D’una banda tenim els símptomes específics, que són conductes que apareixen en el moment precís de la deglució.
D’altra banda podem trobar-nos amb símptomes inespecífics con a conseqüència de l’ alteració deglutòría.
SÍMPTOMES ESPECÍFICS
Dificultats en mastegar
Baveig
Tos ( abans, durant i després de la deglució)
Reflux nasal
Bloqueig
Restes a la boca
Canvis en la qualitat de la veu
SÍMPTOMES INESPECÍFICS
Modificacions del desenvolupament de l’àpat:
Augment de la durada
Restricció d’ aliments
Alteració de l’estat general:
Pèrdua de pes
Febre
Conseqüències a nivell pulmonar:
Tos crònica
Bronquitis crònica
Penumònia
Augment de secrecions bronquials
Quan ens trobem amb aquest tipus d’alteració, és a dir, quan hi ha problemes relacionats amb la deglució, és important realitzar un tractament que ajudi a millorar les dificultats deglutòries.
En aquest sentit, el logopeda serà el professional encarregat de fer una valoració dels òrgans afectats, tenint en compte la mobilitat, agilitat, tonicitat i sensibilitat d’aquests i el grau de dificultat en el moment de deglutir.
Un cop feta la valoració es determinarà el diagnòstic i es portarà a terme el tractament necessari per a cada pacient.
