Com descrivim en articles anteriors, l’autisme és un trastorn del desenvolupament de tipus neurobiològic que afecta la comunicació, la socialització i la conducta del nen durant tota la seva vida. Generalment, aquests nens són descrits com nens distants, que no responen quan se’ls crida o se’ls pregunta i es comporten com si estiguessin en el seu propi «món».
Una de les principals preocupacions dels pares amb nens autistes és que el seu fill desenvolupi el llenguatge i, per afavorir aquest desenvolupament, han de tenir en compte algunes consideracions especials, ja que de la mateixa manera que els graus d’autisme varien, també pot fer-ho la capacitat de parlar de cada nen.
Què hem de tenir en compte? Com hem de comunicar-nos amb un nen autista?
- En primer lloc, han d’augmentar la consciència dels intents de comunicació que realitza el nen i respondre’ls, és a dir, interpretar totes les accions del nen autista com intents de comunicació. Si les iniciacions del nen no són de caràcter comunicatiu, el primer que hauran de fer és interpretar si els sons tenen algun significat. Per exemple, si el nen toca algun objecte, han de interpretar-ho com una pregunta i donar de seguida el nom de l’objecte. La resposta ha de ser immediata perquè el nen no perdi interès.
- Aprenguin els senyals pròpies del nen. Cada nen autista té la seva pròpia manera de comunicar-se, la qual poden aprendre i utilitzar (per exemple: posar-se les mans al cap pot ser mal de cap, tocar-se l’estómac pot ser tenir gana, etc.). Un cop coneguin la manera en què es comunica, sabran què esperar d’ell.
- Molts nens autistes responen millor a la comunicació física, ja que troben confusió en les paraules. Per això, han de prestar atenció també al seu llenguatge corporal. Permetre al nen que comuniqui el que vulgui usant el cos (per exemple: guiar-te fins la nevera per demanar-te aigua, assenyalar una joguina amb què vol jugar, etc.).
- Utilitzin un llenguatge directe. Aquests nens no comprenen els sentits figurats i les metàfores, el que els pot crear confusió i frustració. Ha de pensar el que vol dir per transmetre directament i que el nen ho entengui de manera immediata.
- Evitar la sobrecàrrega verbal. Han de ser clars, usar frases més curtes si noten que el nen no els comprèn correctament. Encara que no tingui cap problema d’audició i estigui prestant atenció, pot resultar-li difícil comprendre el punt essencial de la seva explicació, així com identificar informació important.
- Els nens autistes poden tenir problemes per processar i retenir grans quantitats d’informació verbal. Per ajudar-los a aprendre i retenir, poden usar suports visuals que representin cada pas de les instruccions. Els suports visuals permeten una comunicació més concreta i ajuden a aquests nens a traduir les instruccions verbals en una seqüència d’imatges a les que poden referir cada vegada que completen una activitat.
- Tot i que el nen parli, no sempre pot comunicar el que li passa o li crida l’atenció, ja que no sap que vostès desconeixen el que li passa (és el que coneixem com Teoria de la Ment, és a dir, la capacitat de posar-se al lloc de l’altra persona).
