Presentem aquest article realitzat per la Logopeda del Servei de Logopèdia a Domicili Sara López Toledo, Logopeda que realitza les seves funcions al Baix Llobregat.
El Sistema Estomatognàtic, a partir d’ara S.E., és un conjunt d’òrgans
i teixits, està posicionat a la regió craneo-facial, i està
coordinat pel Sistema Nerviós Central que permet desenvolupar nombroses
i complexes funcions, tals com: la respiració, la deglució, la succió,
la masticació i la fonació.
Quines són les estructures que conformen el S.E?estructures passives o estàtiques, com estructures actives o dinàmiques.
- Maxil·lar superior.
- Maxil·lar inferior o mandíbula.
- Os hioïdal.
tenen components neuromusculars):
- Conjunt muscular mandibular.
- Conjunt muscular hioïdal.
- Conjunt muscular llengua-llavi-galtes.
- Conjunt muscular crànio-cervical.
estructures annexes, com les glàndules salivals, components vasculars
i components limfàtics.
- Alimentació: succió, deglució (innates), salivació i masticació
(apressa). - Respiració: Inspiració/Espiració, tos, esternut (reflexos). És
una funció innata i vital. - Fonoarticulació: parla, llenguatge i veu. Es poden considerar funcions
secundàries, però són vitals per a la comunicació.
creixen per dues forces contraposades, les de la llengua i les dels
llavis, han d’estar equilibrades i mantenir un bon balanç. Si hi
ha un desequilibri és quan apareixen els problemes. Tots els òrgans
del S.E. estan interrelacionats, si es desestabilitza algún d’aquest
òrgans ho faran els de la vora. És en aquestes situacions en que la Teràpia Miofuncional(TMF)
entra en joc.
de la Logopèdia que té com a objectiu rehabilitar les alteracions
funcionals del S.E.
Es la disciplina que s’encarrega de prevenir, valorar, diagnosticar
i corregir les disfuncions que poden intervenir en les diferents estructures
del S.E. per tal de restablir totes les seves funcions.
i tècniques per:
- Equilibrar o compensar estructures òssies implicades i les estructures
musculars del S.E. - Crear nous patrons neuromusculars de comportament i arribar a la generalització.
- Reduir i evitar les parafuncions.
- I en última instància, millorar l’estètica del pacient.
diverses etapes: la de conscienciació, la de correcció i reforçament,
i la de generalització, que tenen com a finalitat aconseguir el balanç
orofacial i evitar, interceptar o tractar maloclusions i corregir alteracions
articulatòries. Per tot això, la clau de l’èxit és la motivació
del pacient i dels seus pares, en el cas de treballar amb infants.
- Alteracions de les funcions orofacials (deglucions disfuncionals,
respiradors orals, etc.) - Malformacions facials, cranials i orals (maloclusions).
- Alteracions de la parla d’origen congènit o adquirit (fisures labio-palatines,
traumatismes faicals, etc.) - Alteracions funcionals de la parla (dislàlies).
- Patologies neurològiques o neuromusculars (disfàgia, disàrtria).
- Seqüeles quirúrgiques (AVC, TCE, cirurgies ortognàtiques, tumorals,
etc.)
aquestes àrees d’actuació que es poden trobar en la TMF, ha de quedar
clar que el professional que es dediqui a aquesta especialitat ha d’estar
ben format. També s’ha de tenir present que entra en lloc un important
treball interdisciplinari, el Logopeda ha de poder col·laborar estretament
amb altres professionals com odontopediatres, ortodònsistes, ORL,etc.
Donato, G., Grandi, D. (2006) Terapia Miofuncional. Diagnóstico y tratamiento. Ed. Lebón.
Barcelona.
Canut, J.A.(2005)Ortodoncia
clínica y terapeutica. Ed. Masson. Barcelona.
Morales, M. (2009) Mioterapia Funcional, una Alternativa en el tratamiento de desbalances
Musculares y Hábitos Nocivos. Acta odontológica Venezolana.(47)
4:1-6.
Autora de l’article: Sara López Toledo, Logopeda.
