La dislàlia és una alteració en l’articulació dels fonemes, una dificultat per pronunciar de forma correcta determinats fonemes o grups de fonemes de la llengua, és a dir, és una alteració en la producció de sons.
Els errors dislàlics solen ser la substitució (torre- tode), la distorsió (tren – tileen), l’omissió (camel) i la inserció (palat – plat).
Com que hi ha diferents tipologies de dislàlia (evolutiu o fisiològica, audiógena i funcional) hi ha també diferents tipus d’intervencions, les quals poden ser directes i indirectes. Aquí s’exposaran algunes d’elles:
Aprenentatge del sistema vocàlic: posició labial, obertura de la boca i posició lingual.
Ensenyament de fonemes consonàntics: maneres d’articulació (oclusives, fricatives, africades, lateral i vibrants); punts d’articulació (bilabials, labiodental, interdental, dental, palatal i vetllar); funció del vel (orals i nasals), funció de les cordes (sordes i sonores) i correcció (posició labial, obertura de la boca i punt d’articulació.
Explicar la posició i la tensió correcta dels òrgans.
Explicar l’adequat ús de les cordes vocals i del control i pas de l’aire.
Realitzar una discriminació auditiva a través de la localització d’una font sonora, del reconeixement de sons i sorolls, de qualitats sonores; treballar la memòria auditiva, discriminar el ritme de la parla; discriminar figura – fons, …
Realitzar moviments de la llengua, llavis i paladar: llavis (comprensió, moviments lents, projecció, somriure ,…); llengua (moviments lents i ràpids, doblegar i estirar), col.locació lingual, col.locació del vel del paladar, …
Controlar el bufada: intensitat i direcció.
Controlar la respiració: potenciar l’expiració bucal, la respiració pausada i la completa.
Cal tenir present la importància d’una intervenció precoç, encara que aquesta no ha de ser abans dels 4-5 anys, ja que fins aquesta edat no es té la parla totalment desenvolupada.
Font:
Cristina Lluna, Professora de la Universitat de Barcelona
Dislalia, els problemes d’articulació
