En publicacions anteriors , vam veure que la disgrafia podia ser de dos tipus (disgrafia evolutiva i disgrafia adquirida) i vam conèixer les característiques de la disgrafia evolutiva, referida als nens que tenen dificultats per aprendre a escriure. En aquest cas, ens centrarem en les disgrafies adquirides, les quals es refereixen a les persones que escrivien correctament i que, com a conseqüència d’una lesió cerebral, mostren alteracions en algun aspecte de l’escriptura.
El tret característic de les lesions cerebrals és que solen destruir certes zones del cervell deixant altres intactes, amb la qual cosa s’alteren certs mecanismes psicològics però altres continuen funcionant perfectament. Per aquesta raó, en les disgrafies adquirides poden aparèixer diversos símptomes d’uns pacients a altres depenent de la zona cerebral danyada, trobant els següents tipus:
-Disgrafies semàntiques (afàsia dinàmica central): es produeix quan la connexió amb el sistema semàntic (on estan emmagatzemats els significats) està afectat, per tant, els subjectes amb aquest tipus de disgrafia presenten dificultats en la planificació de què es va a escriure ( el missatge). El llenguatge és gramaticalment correcte i fins i tot poden explicar històries que tenen apreses, però són incapaços de produir el llenguatge espontani.
-Disgrafies sintàctiques (agramatisme): els subjectes amb aquest tipus de disgrafia presenten dificultats en la construcció de l’estructura sintàctica, de manera que poden crear bons missatges però no construeixen bé les oracions (les oracions són semànticament coherents però sintàcticament incorrectes, semblants a un » telegrama «).
-Disgrafies centrals: el trastorn es produeix en els processos de recuperació de paraules o elements lèxics, per tant, s’estableixen diferents tipus de disgrafies centrals en funció de la ruta o rutes d’accés al lèxic que estiguin alterades.
- Disgrafia adquirida fonològica: es produeix quan es lesiona la ruta fonològica (mecanismes de conversió fonema-grafema) i s’utilitza la ruta ortogràfica, de manera que el subjecte es veu incapacitat per escriure pseudoparaules, paraules llargues i infreqüents, comet nombrosos errors derivatius (amb els sufixos de les paraules compostes) i errors en les paraules funció
- Disgrafia adquirida superficial: es produeix quan està alterada la ruta visual o ortogràfica, de manera que s’utilitza la ruta fonològica. El subjecte únicament pot escriure paraules que s’ajusten a les regles de conversió fonema-grafema, pel que té nombrosos errors d’ortografia, dificultats per escriure paraules irregulars, homòfones i poligràfiques.
- Disgrafia adquirida profunda: es lesionen les dues rutes esmentades -fonológica i ortogràfica- per tant, el pacient presenta dificultats d’ambdós tipus de disgrafia, encara que també es caracteritza per l’aparició d’errors semàntics, ja que tendeixen a substituir paraules del mateix camp semàntic, per exemple: «plàtan» per «taronja». No obstant això, al contrari del que passa en les disgrafies semàntiques, el pacient té dificultats per escriure la paraula al dictat però sí comprèn el seu significat.
–Disgrafies perifèriques: aquest tipus de disgrafies comporta trastorns motors, per tant, el subjecte no té dificultats per accedir al lèxic, però sí que té dificultats per accedir al magatzem dels patrons motors gràfics i executar els processos motors implicats en l’escriptura (és a dir, no té dificultats per accedir al nom de les paraules, però és incapaç d’executar els moviments necessaris per a la reproducció de les paraules sobre el paper). Hi ha diversos tipus, segons quin sigui l’estadi afectat del procés, que va des del magatzem grafèmic fins a l’escriptura en el paper. Així, podem trobar:
- Disgrafia per alteració de alógrafos: el subjecte té dificultats per a l’escriptura dels diferents tipus de lletra (per exemple, cursiva) i formats (per exemple, majúscules), i poden barrejar aquests tipus de lletra (exemple: C a Sa).
- Disgrafia apràxica: la lesió produeix una pèrdua dels programes motors que controlen la formació de lletres (per exemple, lletres molt deformades).
- Disgrafia aferent: les dificultats són perceptives, per tant, els pacients poden tenir problemes per mantenir les lletres en una línia horitzontal o una tendència a ometre o duplicar trets i lletres.
