Què és la disfonia infantil?
La disfonia infantil és una afectació en la qualitat de la veu que ve provocada generalment per un trastorn orgànic o un sobreesforç vocal. Aquestes últimes són les més comunes, produint un canvi en el to de la veu del nen, fent-la més ronca. Al principi, dura alguns dies i seguidament la veu es recupera. No obstant això, si se segueix cometent aquest mal ús i abús de la veu, les disfonies es converteixen en alguna cosa més freqüent, podent arribar a ser constants.
En aquests casos, la disfonia apareix lentament, percebent el nen primer una lleugera fatiga vocal, coïssor o una sensació de contracció a la zona laríngia (gola). Posteriorment, el rogall és cada vegada més freqüent fins que es fa permanent.
Quines són les causes de la disfonia infantil?
La principal causa de la disfonia infantil és l’abús vocal (cridar, parlar excessivament, vocalitzacions forçades, etc.), encara que existeixen altres factors que poden provocar una lesió a les cordes vocals, com les afeccions respiratòries, els antecedent familiars, l’estat emocional i perfil psicològic de l’infant (per exemple, nens nerviosos, ansiosos, que tendeixen a cridar molt, etc.) o models vocals de l’entorn que envolta el nen.
Com prevenir la disfonia infantil als nens?
A continuació, us proposem alguns consells que podeu dur a terme a casa. És molt important que ajudeu als vostres fills a incorporar aquests hàbits en la seva vida diària i practicar-los amb ells, ja que els nens es distreuen amb més facilitat.
- Ser models per als vostres fills: som el model que els nostres fills van a imitar, així que hem de procurar parlar en un volum de veu moderat, evitant els crits , velocitat de parla normal, etc.
- Ajudar a identificar els indicis de fatiga vocal: és molt important que els vostres fills siguin capaços de detectar en quins moments estan abusant de la veu i quins són els seus símptomes: estossec, tos, picor, petites pèrdues de veu, «galls», etc.
- Hidratació: les cordes vocals han de mantenir-hidratades, per la qual cosa cal acostumar el nen a beure aigua encara que no tingui set. Sovint, els nens es distreuen jugant i s’obliden de beure, per tant, hem de recordar sovint.
- Alimentació adequada: hem d’evitar els menjars massa abundants, els aliments picants i irritants, així com la ingesta abusiva de brioixeria que estimula les secrecions mucoses tornant més denses. Tampoc són recomanables els caramels de menta o eucaliptus, ja que ressequen la gola.
- Controlar l’entorn i l’ambient sempre que sigui possible: hem d’evitar ambients molt sorollosos, com poden ser la televisió i la música, de manera que no calgui elevar la veu (podem mantenir-los a un volum baix). A més, no hem de fumar davant dels nens ni exposar-los a ambients amb molt de fum. D’altra banda, s’ha d’ intentar evitar els canvis bruscos de temperatura. L’ambient no ha de ser ni massa sec ni excessivament fred o humit. Podem utilitzar un humidificador quan es posa la calefacció.
- Evitar l’abús vocal: el nen amb disfonia no hauria cridar en espais oberts i, per evitar-ho, se li poden ensenyar alternatives per cridar a la gent, com xiular. Hem de ensenyar-li que, sempre que pugui, s’acosti a la persona amb la qual va a conversar i que parli d’un en un. Cal evitar que el nen parli en els moments en que empeny o aixeca objectes pesats, fa esport, corre, salta, etc .; ja que les cordes vocals realitzen massa esforç en aquest moment.
- Evitar el estossec: si volem aclarir la gola, és millor tossir. Així mateix, cal evitar la veu xiuxiuejada.
- Promoure un adequat descans: El nen ha de tenir un descans regular i estable, dormint les hores suficients per afavorir el descans vocal (les nostres cordes vocals han de descansar de la mateixa manera que la resta del cos).
- Fomentar una correcta higiene de les fosses nasals: És important ensenyar als nens petits a respirar pel nas i no per la boca. Per a això, hem d’ensenyar a sonar-se el nas, de manera que estigui neta i buidada.