Com és una deglució correcta?
La deglució és una funció muscular complexa en la qual actuen músculs de la respiració i de l’aparell gastrointestinal, el seu objectiu és el transport del bol alimentari i també la neteja del tracte respiratori. Consta de quatre fases diferents, les dues primeres fases es troben sota control voluntari, mentre que les dues últimes són involuntàries i es troben sota control automàtic reflex:
- Fase oral preparatòria: es duu a terme quan preparem l’aliment mossegant i mastegant, perquè el mateix pugui ser transformat en un bol homogeni, facilitant la deglució.
- Fase oral propulsiva: un cop preparat, l’aliment és posicionat sobre la llengua, la qual es recolza en el paladar, iniciant un moviment ondulatori d’endavant cap enrere per portar el bol al fons de la boca. Quan l’aliment sòlid o líquid arriba al fons de la boca, es desencadena el reflex de deglució pròpiament dit.
- Fase faríngia: és la més important perquè en ella té lloc la protecció de la via aèria i el pas de l’aliment a l’esòfag. D’una banda, la respiració s’atura durant una fracció de segon mentre el paladar tou (també conegut com úvula o «campaneta») es tanca, evitant el pas del bol cap a les fosses nasals, i després l’epiglotis (un cartílag que es troba darrere de la llengua) tanca la laringe i també es tanquen les cordes vocals. Totes aquestes accions són necessàries perquè no hi hagi passatge del bol per les vies respiratòries. D’altra banda, quan es desencadena el reflex de deglució de la fase oral propulsiva, la paret posterior de la faringe avança, comprimint el bol contra el dors de la llengua. D’aquesta manera, l’aliment no pot pujar perquè el paladar tou està tancat, ni tornar a la boca perquè el dors de la llengua està impedint el seu passatge per la cavitat bucal; per tant, l’aliment ha de baixar. En aquest instant, la faringe s’eleva, facilitant el bloqueig que serà paral·lel a l’obertura de l’esòfag.
- Fase esofàgica: comença quan el bol passa a través de l’esfínter esofàgic superior i, després, l’esfínter esofàgic inferior actua com una vàlvula muscular que s’obre per permetre el pas del bol alimentari a l’estómac.
Quines alteracions poden produir-se durant la deglució?
La deglució és un procés muscular que un cop iniciat es desenvolupa automàticament, el vel del paladar s’oprimeix contra la part posterior perquè el menjar no entri pel conducte nasal i l’epiglotis tanqui la tràquea. És un mecanisme d’accions musculars on tots els músculs relacionats amb la cavitat oral entren en joc. Quan aquesta sinergia és trencada poden ocórrer diverses anomalies en el procés, i així apareix la deglució atípica, disfàgia, etc.
Deglució atípica
La deglució atípica és molt freqüent en nens i són una sèrie de moviments compensatoris que es desencadenen per la inadequada activitat lingual en l’acte de deglutir durant la segona fase (fase oral propulsiva). En aquesta fase, la punta de la llengua ha de pressionar contra el paladar per dur a terme el moviment ondulatori que impulsi el bol cap al fons de la boca, però, en alguns casos, la llengua es col·loca incorrectament darrere de les dents superiors o s’interposa entre les dents superiors i inferiors, originant pressions que amb el temps desencadenen malformacions en l’estructura dentària. A més, poden produir-se excessos de tensió de la musculatura perioral (per exemple, dels llavis) o, fins i tot, pot haver interposició del llavi inferior entre les dents incisives com a mecanisme compensatori, el qual és provocat per l’activitat incorrecta de la llengua, a fi d’aconseguir un correcte segellat oral i impedir la fuita d’aliments en el cas que falti contacte entre les dents .
En la majoria de casos, una avaluació i intervenció logopèdica primerenca pot evitar que s’instaurin patrons i hàbits incorrectes que generin anomalies estructurals en els òrgans fonoarticulatoris: maxil·lars, paladar, galtes i dents.
Disfàgia
La disfàgia és una dificultat o impossibilitat d’empassar que generalment trobem en persones grans. És un símptoma que pot estar ocasionat per alteracions estructurals que dificulten el transport del bol, o bé per alteracions funcionals que poden afectar la formació i maneig del bol a la boca, a la seqüència del reflex deglutori i obertura de l’esfínter esofàgic superior. Segons la localització de la dificultat, pot ser de dos tipus:
- Disfàgia orofaríngia: és la més freqüent, i apareix quan les dificultats s’originen entre la boca i l’esfínter esofàgic superior (segona i tercera fase de deglució: fase oral propulsiva i fase faríngia). Aquesta alteració pot ser deguda, per exemple, a una mínima variació en la velocitat de reacció dels músculs que protegeixen la via aèria. En aquest cas, les molèsties apareixen a l’inici de la deglució, on la persona pot ennuegar-se amb trossos d’aliments, podent fins i tot aspirar cap a la tràquea i originar atacs de tos.
- Disfàgia esofàgica: apareix quan les dificultats s’originen en el pas del bol alimentari entre l’esfínter esfofágico superior i inferior (quarta fase de deglució: fase esofàgica), on l’alimentació sòlida i líquida no pot avançar correctament per l’esòfag i el bol alimentari torna a ascendir, provocant en ocasions vòmits.