Els trastorns d’espectre autista són aquell conjunt de trastorns del neurodesenvolupament que s’inicien en la infància i en els quals hi coexistiexen tres tipus de manifestacions:
Definit per:
Dificultat en les relacions amb els iguals adequades al nivell evolutiu.
Manca de conductes espontànies encaminades a compartir interessos amb altres persones (per exemple, conductes d’ assenyalar).
Manca de reciprocitat social i emocional.
Trastorn de la comunicació verbal
Definit per:
Absència o retard de llenguatge sense compensació no verbal.
Ús estereotipat o repetitiu del llenguatge.
Dificultats en iniciar o mantenir una conversa.
Manca de joc espontani de ficció o imitació adequat al nivell de desenvolupament.
Manca de flexibilitat cognitiva i conductual amb repertori restringit d’interessos i conductes.
Definit per:
Una anormal focalització (sigui per intensitat o contingut) en algun tema.
Adhesió inflexible a rutines i /o rituals sense funcionalitat clara.
Actes motors repetitius i estereotipats d’índole variada.
Preocupació persistent per parts d’objetes en lloc de preocupar-se per la globalitat.
ALTERACIONS DEL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ EN L’AUTISME
Molt sovint, els possibles dèficits auditius i de desenvolupament del llenguatge, fan que els especialistes de la parla i els audiòlegs, siguin els primers consultats pels pares.
Tot i que hi ha autistes que no tenen llenguatge funcional, molt important perquè pugui haver interacció, alguns d’ells són capaços de desenvolupar, després d’un tractament, pautes de llenguatge signat que els serveixen per a un control funcional limitat del seu mitjà social.
RESUMINT:
L’autisme sorgeix a partir d’una, fins ara indefinida, alteració en el desenvolupament del cervell . És generalment el resultat d’una encefalopatia estàtica que tindrà conseqüències al llarg de tota la vida, encara que les seves manifestacions canviïn amb l’edat.
Té varietat d’etiologíes: errors metabòlics, infeccions congènites, infeccions postnatals, malformacions, malalties hereditàries, anomalías cromosòmiques, síndromes clíniques ben definides (Síndrome de Rett, S.Cornelia de Lange…)
El fet que diferents causes puguin donar com a resultat aquesta síndrome conductual indica que és la localització de la patologia, més que la seva etiologia, la que determina el quadre clínic.
A continuació podeu veure un petit, però bonic vídeo titulat; “Sobre Daniel y su autismo” , a partir del qual podem adonar-nos que, tot i que l’autisme és una condició que dura tota la vida, els símptomes poden variar en el curs del desenvolupament i alguns dels símptomes conductuals poden millorar molt com a resultat d’una intervenció educativa i conductual adequada.
