La comunicació amb persones amb demència
La cura d’un ésser estimat que pateix demència planteja moltes dificultats a les famílies i als cuidadors, ja que aquestes persones presenten un deteriorament cerebral progressiu que els fa cada vegada més difícil recordar-se de les coses, pensar amb claredat, comunicar-se amb els altres, etc. És un procés molt frustrant tant per a la persona amb demència com els que l’envolten, ja que a més dels símptomes comentats, també poden produir-se variacions momentànies de l’estat d’ànim i fins i tot canviar la personalitat i la conducta de la persona. En aquests casos, la comunicació no és una tasca fàcil, però hi ha algunes estratègies que poden augmentar l’eficàcia de la comunicació. Si millorem les nostres tècniques de comunicació, això farà que les tasques de cura provoquin menys estrès i millorem la qualitat de la nostra relació amb l’ésser estimat. Així mateix, les bones tècniques de comunicació milloren la nostra capacitat per a enfrontar les conductes problemàtiques que puguin presentar-se al tenir cura de la persona amb demència.
Què podem fer per millorar la comunicació amb persones amb demència?
- Crear un ambient positiu per a la interacció. La nostra actitud i el llenguatge corporal comuniquen les idees i els sentiments amb més força que les paraules, pel que ha de parlar a l’ésser estimat de manera agradable i respectuosa. Aprofiti l’expressió de la cara, el to de veu i el contacte físic per ajudar-se a comunicar el que vol dir o mostrar els seus sentiments.
- Adreceu-vos a la persona sempre amb missatges en positiu, mai li digui el que no ha de fer. No li doni ordres o imperatius, sinó suggereixi sempre el que és convenient fer en aquest moment.
- Capti la seva atenció i minimitzi les distraccions abans de parlar amb la persona amb demència. Així, l’eliminació de les distraccions fa més fàcil que la persona presti atenció al que s’està dient, ja que les seves habilitats d’enfocament i de processament disminueixen. Elements distractors poden ser la ràdio o la televisió, un gos bordant o fins i tot una finestra o cortina oberta si es troba en un carrer sorollós.
- Repetiu contínuament el present i, abans de parlar, assegureu-vos que la persona li està prestant atenció. Aneu al pacient pel seu nom, identifiqui (recordi-li la seva relació o parentiu) i expliqui la situació en què es troben perquè entengui el que fa en cada moment (per exemple, “Àvia, sóc la teva neta Maria, anem a recollir les teves coses perquè ens anem a passar el dia a … “). A més, utilitzeu senyals no verbals, així com el contacte físic per ajudar la persona amb demència a centrar l’atenció. Si es troba asseguda, s’ha de posar a la mateixa altura i mantenir el contacte visual.
- Expressi clarament el que vol dir. Ha d’utilitzar frases curtes i concises, parlant lentament en un to de veu tranquil i amable. Assegureu-vos que la persona està comprenent abans de seguir parlant. Si la persona no l’entén la primera vegada, empri les mateixes paraules per repetir el missatge o la pregunta. Si continua sense havent-li comprès, repeteixi l’oració amb altres paraules. Recordeu-vos de no alçar la veu i mantenir el mateix to d’abans, ja que escoltar el seu to d’enuig o frustració pot ser molt estressant i molest. Moltes persones tenen el costum de parlar en to molt alt a la gent gran, encara que no tinguin problemes d’audició. Cal anar amb compte amb aquest hàbit perquè poden pensar que se’ls està renyant.
- Feu preguntes senzilles i d’una en una, que puguin respondre sobretot amb un SÍ o un NO. No formuli preguntes massa àmplies o amb resposta múltiple. Per exemple, si la persona amb demència ha de triar entre dues coses, presenti els estímuls o recordatoris visuals directament perquè la resposta sigui més senzilla.
- Mantingui la paciència durant tot l’acte de comunicació i sempre utilitzi ajudes visuals, llenguatge no verbal i corporal per reforçar la comunicació. Ha de donar temps per respondre a la persona amb demència, transmetent molta calma.
- No parli amb una altra persona davant de la persona amb demència com si ella no hi fos. Respecteu el seu espai personal i el seu torn per parlar, permeti que participi en tot tipus de situacions i converses.
- Publicado en Demencies, Llenguatge
Tractament de malalties degeneratives: Alzheimer.
Les demències són unes de les alteracions neuropsiquiàtriques més comunes en la gent gran. Els símptomes d’aquestes, i sobretot els de l’Alzheimer, es sobreposen en el temps a les manifestacions del envelliment cerebral.
Es caracteritzen per un deteriorament intel·lectual de causa orgànica i de suficient gravetat com per interferir significativament en el funcionalment social i ocupacional del malalt. Aquest deteriorament intel·lectual inclou, a més a més de la pèrdua de memòria, alteracions en l’orientació, l’atenció, el llenguatge, la percepció, el càlcul, el pensament abstracte i el judici, junt amb dificultats en el control emocional. Aquestes alteracions cognoscitives van acompanyades de la conservació del nivell de consciencia de base orgànica amb absència de malaltia psiquiàtrica de base.
Segons estudis, la demència més freqüent i importat es l’Alzheimer, seguida per la demència cerebrovascular, demències mixtes i demències secundàries.
El transcurs de la malaltia es caracteritza per un inici gradual i un deteriorament cognoscitiu continu, però no necessàriament totes les persones que la pateixen evolucionen de la mateixa manera ni fins els últims nivells.
En aquestes malalties es poden distingir tres etapes:
- Fase inicial: hi ha deteriorament de la memòria recent i incapacitat per assimilar informació, problemes amb el llenguatge i el pensament abstracte, canvis d’estat d’ànim i de personalitat.
- Fase intermèdia hipocàmpica: incapacitat per adquirir o recordar novetats. Tots els aspectes de la memòria comencen progressivament a fallar. Tenen dificultats per pendre decisions simples, necessiten ajuda amb el menjar, el bany, etc. Apareixen les agnòsies, les afàsies i les apràxies.
- Fase tardana: el pacient esdevé totalment dependent. Els símptomes cerebrals s’agreugen. Hi ha incapacitat per comunicar-se, per reconèixer persones, llocs i coses, per la capacitat de caminar, major part del temps dormint, etc.
L’objectiu primordial de l’atenció logopèdica consisteix en avaluar i intervenir de manera individualitzada les alteracions del llenguatge afectades amb la fi de mantindre les seves capacitats de llenguatge i comunicatives del pacient, rehabilitar en la mesura de lo possible i realitzar tasques preventives.
Pel que fa a les àries del tractament logopèdic s’engloben les següents:
- Respiració.
- Articulació/pràxies.
- Memòria.
- Comprensió oral i escrita.
- Expressió oral i escrita.
- Raonament.
Segons en l’etapa de la malaltia que ens trobem, s’optarà per treballar de manera més exigent unes àries que altres.
En aquestes malalties els objectius del tractament logopèdic són:
- Mantindre i millorar les capacitats de comprensió i expressió oral i escrita.
- Corregir i mantenir l’acte respiratori i articulatori.
- Prevenció de la pèrdua d’habilitats cognoscitives, comunicatives i socials, i manteniment de la màxima funcionalitat de les mateixes.
- Participar en l’educació sociosanitària: informant als cuidadors i familiars sobre les característiques del tractament del trastorn detectat, sobre les mesures de millora o manteniment de les seves funcions.
- Facilitar consells sobre la comunicació per les persones de l’entorn del pacient.
- Publicado en Demencies, Logopèdia, Neurologopedia
Demencias, definición y clasificación
referencia a la pérdida progresiva de las funciones cognitivas debido a
alteraciones o desórdenes cerebrales que afectan, mayoritariamente, a la capacidad
para realizar con normalidad las actividades de la vida diaria (AVD).
cuales realiza funciones distintas, dependiendo de qué lóbulo esté afectado,
nos encontraremos con un tipo de demencia u otro, que afectará a unas
capacidades o habilidades determinadas.
funciones más relevantes que realiza cada uno de ellos.
debemos tener en cuenta qué lóbulo está afectado ya que, esta información, nos
permitirá saber qué capacidades se encuentran alteradas, puesto que la demencia
es un déficit que puede afectar tanto al lenguaje, como a la comprensión, a la memoria, a las habilidades
motoras, a la velocidad de procesamiento y a las funciones ejecutivas, entre
otras.
TIPOS DE DEMENCIA
DEGENERATIVAS
PRIMARIAS |
DEGENERATIVAS
SECUNDARIAS |
Enfermedad de Alzheimer
|
Demencia postraumática (TCE)
|
Demencia por cuerpos de Lewy
|
Hidrocefalia
|
Enfermedad de Pick y otras demencias Fronto-Temporales
|
Enfermedad de Parkinson
|
Enfermedad de Huntington
|
|
Demencia por priones (Enfermedad de Creutzfeldt- Jakob)
|
detectar familiares y amigos de pacientes con demencia es la memoria, no obstante, existen diferentes
síntomas relacionados con este tipo de patología.
El deterioro cognitivo leve (DCL) es la fase inicial de la demencia pero se debe a un deterioro de memoria u olvido normal debido
memoria, esto no interfiere en las actividades de la vida diaria, es decir, en
fase inicial son conscientes del olvido aunque, con el tiempo, son pacientes
que presentarán demencia.
Cognitivo Leve
Dificutad para
realizar varias actividades a la vez
Olvido de hechos
y conversaciones recientes.
Dificultad para
resolver problemas y tomar decisiones.
en fase inicial
Dificultad para
realizar actividades relacionadas con la capacidad de pensamiento (juegos,
control del dinero…)
Se encuentra alterada
la orientación espacial (pueden perderse en rutas que anteriormente hacían sin
dificultad).
Suelen presentar
Anomia (dificultad para acceder al léxico y encontrar la palabra adecuada al
contexto9
El estado de
ánimo se ve alterado.
Leves dificultades
para las relaciones sociales.
- Cambio en los patrones de sueño, despertarse con frecuencia por la
noche - Dificultad para realizar tareas básicas, como preparar las comidas,
escoger la ropa apropiada o conducir. - Olvidar detalles acerca de hechos corrientes (afectación memoria a
corto plazo). - Olvidar acontecimientos de la historia de su propia vida (afectación
de la memoria episódica) - Cambios relevantes de comportamiento que pueden provocar enfados,
gritos y discusiones. - Tener delirios, depresión, agitación.
- Mayor dificultad para leer o escribir.
- Leve agramatismo (dificultad para estructurar el discurso)
- Presencia de parafasias ( uso de una palabra por otra )
- Relaciones sociales deficientes.
ya que se encuentran alteradas todas las capacidades, tanto a nivel de lenguaje
como físicas.
vida diaria, su lenguaje es prácticamente inexistente y no reconoce ni a
familiares ni amigos.
solicitar ayuda a los diferentes profesionales, en primer lugar al Neurólogo y
al Neuropsicólogo, para poder diagnosticar lo antes posible cualquier patología
porque, aunque ya sabemos que la demencia es una enfermedad degenerativa, no
obstante, con ayuda de un tratamiento precoz y adecuado, podemos ayudar al
paciente a tener una mejor calidad de vida durante un mayor período de tiempo.
paciente, sino también de los familiares, sobre todo de las personas encargadas
del cuidado del enfermo.
desenvuelve en la vida diaria y, sobre todo, cómo lo vive el familiar encargado
del cuidado del enfermo.
- Publicado en Demencies, Logopèdia, Neurologopedia