La cura d’un ésser estimat que pateix demència planteja moltes dificultats a les famílies i als cuidadors, ja que aquestes persones presenten un deteriorament cerebral progressiu que els fa cada vegada més difícil recordar-se de les coses, pensar amb claredat, comunicar-se amb els altres, etc. És un procés molt frustrant tant per a la persona amb demència com els que l’envolten, ja que a més dels símptomes comentats, també poden produir-se variacions momentànies de l’estat d’ànim i fins i tot canviar la personalitat i la conducta de la persona. En aquests casos, la comunicació no és una tasca fàcil, però hi ha algunes estratègies que poden augmentar l’eficàcia de la comunicació. Si millorem les nostres tècniques de comunicació, això farà que les tasques de cura provoquin menys estrès i millorem la qualitat de la nostra relació amb l’ésser estimat. Així mateix, les bones tècniques de comunicació milloren la nostra capacitat per a enfrontar les conductes problemàtiques que puguin presentar-se al tenir cura de la persona amb demència.

Què podem fer per millorar la comunicació amb persones amb demència?

1. Crear un ambient positiu per a la interacció. La nostra actitud i el llenguatge corporal comuniquen les idees i els sentiments amb més força que les paraules, pel que ha de parlar a l’ésser estimat de manera agradable i respectuosa. Aprofiti l’expressió de la cara, el to de veu i el contacte físic per ajudar-se a comunicar el que vol dir o mostrar els seus sentiments.
2. Adreceu-vos a la persona sempre amb missatges en positiu, mai li digui el que no ha de fer. No li doni ordres o imperatius, sinó suggereixi sempre el que és convenient fer en aquest moment.
3. Capti la seva atenció i minimitzi les distraccions abans de parlar amb la persona amb demència. Així, l’eliminació de les distraccions fa més fàcil que la persona presti atenció al que s’està dient, ja que les seves habilitats d’enfocament i de processament disminueixen. Elements distractors poden ser la ràdio o la televisió, un gos bordant o fins i tot una finestra o cortina oberta si es troba en un carrer sorollós.
4.  Repetiu contínuament el present i, abans de parlar, assegureu-vos que la persona li està prestant atenció. Aneu al pacient pel seu nom, identifiqui (recordi-li la seva relació o parentiu) i expliqui la situació en què es troben perquè entengui el que fa en cada moment (per exemple, “Àvia, sóc la teva neta Maria, anem a recollir les teves coses perquè ens anem a passar el dia a … “). A més, utilitzeu senyals no verbals, així com el contacte físic per ajudar la persona amb demència a centrar l’atenció. Si es troba asseguda, s’ha de posar a la mateixa altura i mantenir el contacte visual.
5. Expressi clarament el que vol dir. Ha d’utilitzar frases curtes i concises, parlant lentament en un to de veu tranquil i amable. Assegureu-vos que la persona està comprenent abans de seguir parlant. Si la persona no l’entén la primera vegada, empri les mateixes paraules per repetir el missatge o la pregunta. Si continua sense havent-li comprès, repeteixi l’oració amb altres paraules. Recordeu-vos de no alçar la veu i mantenir el mateix to d’abans, ja que escoltar el seu to d’enuig o frustració pot ser molt estressant i molest. Moltes persones tenen el costum de parlar en to molt alt a la gent gran, encara que no tinguin problemes d’audició. Cal anar amb compte amb aquest hàbit perquè poden pensar que se’ls està renyant.
6. Feu preguntes senzilles i d’una en una, que puguin respondre sobretot amb un SÍ o un NO. No formuli preguntes massa àmplies o amb resposta múltiple. Per exemple, si la persona amb demència ha de triar entre dues coses, presenti els estímuls o recordatoris visuals directament perquè la resposta sigui més senzilla.
7.  Mantingui la paciència durant tot l’acte de comunicació i sempre utilitzi ajudes visuals, llenguatge no verbal i corporal per reforçar la comunicació. Ha de donar temps per respondre a la persona amb demència, transmetent molta calma.
8.  No parli amb una altra persona davant de la persona amb demència com si ella no hi fos. Respecteu el seu espai personal i el seu torn per parlar, permeti que participi en tot tipus de situacions i converses.