Importància del tractament en una disfonia funcional
Com vam explicar en articles anteriors, una disfonia és qualsevol alteració en la qualitat de la veu, sent les més freqüents les anomenades “funcionals”, que es produeixen per un ús incorrecte o abusiu de la veu: parlar excessivament i amb una intensitat o to superior al normal, cridar constantment, aclarir la gola mitjançant estossecs, forçar la vocalització, beure alcohol, etc. És molt important el tractament precoç d’aquest tipus de disfonies, ja que poden agreujar-se en el temps i produir lesions a les cordes vocals.
Per què és important el tractament d’una disfonia funcional?
Aquest tipus de disfonies no presenta alteració en els òrgans fonatoris, però, si no es corregeixen els comportaments vocals que han desencadenat la disfonia, aquesta pot fer-se crònica i apareixen llavors lesions en els òrgans de fonació, sent el més freqüent l’aparició de nòduls i pòlips.
Com es produeixen aquest tipus de lesions per disfonia funcional?
En un primer moment, l’alteració inicial de la veu és funcional, és a dir, vam realitzar un abús dels òrgans que intervenen en la fonació (fumar, beure, cridar, tos excessiva, etc.) i fem servir de manera incorrecta aquests òrgans (no agafar prou aire en parlar, fer massa esforç durant la parla, tensar la musculatura laríngia i perilaríngea, etc.). Aquests factors provoquen una irritació de la mucosa laríngia i la seva inflamació transitòria, però si no s’eliminen els comportaments que produeixen mal ús o abús vocal, apareixen en les cordes vocals callositats com a conseqüència d’aquesta irritació constant. Les lesions més freqüents són els nòduls, que són creixements benignes que s’endureixen en les dues cordes vocals i poden augmentar la seva grandària; i els pòlips, que poden trobar-se en una o ambdues cordes vocals i poden tenir l’aparença d’una inflamació o protuberància (similar al nòdul), o d’una lesió similar a una ampolla.
Com podem prevenir l’aparició de les lesions orgàniques? Quin és el tractament?
L’objectiu en el tractament de les disfonies funcionals, per tant, és identificar i eliminar els comportaments que produeixen mal ús i abús vocal i reemplaçar-los per patrons acceptables de producció vocal. Amb això, s’aconsegueix la modificació de les conductes vocals errònies. En cadascuna de les sessions de logopèdia, es corregeixen poc a poc els mals hàbits d’emissió de la veu ensenyant al pacient diferents tècniques de relaxació de la laringe i emissió de la veu. Aquest tractament sol ser suficient quan es tracta de nòduls de formació recent, ja que la teràpia de veu iniciada de forma precoç o preventiva evita que amb el pas del temps s’originin lesions permanents secundàries a una fonació inadequada. No obstant això, els nòduls més antics requereixen microcirurgia laríngia abans d’iniciar la rehabilitació per evitar que reapareguin. Cal assenyalar que aquest tipus de cirurgia, aplicada tant a nòduls com en el cas de pòlips i edemes, tot just ocasions complicacions i unes expectatives d’èxit properes al 98%.
Si presenta un problema de veu que s’allarga més de quinze dies o es repeteix sovint, cal que acudeixi a l’otorinolaringòleg (ORL) per comprovar l’estat de les seves cordes vocals i iniciar la reeducació de la veu amb el logopeda el més aviat millor.
Dislèxia a adults
Com descrivim en articles anteriors, la dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge de la lectura d’origen neurobiològic
que acompanya la persona durant tota la seva vida. Afecta de manera persistent a la descodificació fonològica (exactitud lectora) i / o al reconeixement de paraules (fluïdesa i velocitat lectora), i sol anar acompanyat de dificultats en l’escriptura. La dislèxia interfereix en el rendiment acadèmic de la persona, però no només es manifesta en l’àrea escolar, sinó que també pot manifestar-se en l’àmbit laboral i social. Per això, és essencial la detecció primerenca per tal d’oferir a la persona tots els ajuts indispensables per a la seva òptima adaptació al procés d’aprenentatge que comença en la infància i continua al llarg de la seva vida.
La majoria dels casos de dislèxia es detecten en edat escolar i són tractats de manera adequada, però hi ha un percentatge de persones que pateixen dislèxia i no ho saben, el que suposa una enorme font de frustració i inseguretat per a elles, ja que es veuen constantment sotmeses a pressions, estrès, esforç, etc.
És important recordar que la dislèxia es dóna en persones amb un quocient intel·lectual normal, encara que hagin estat considerats mals estudiants i / o desatents durant l’etapa escolar. La majoria d’aquestes persones amaguen o simulen el seu trastorn gràcies a la seva intel·ligència ja que han après una sèrie d’estratègies que li permeten compensar les seves dificultats i, gràcies a aquestes estratègies, tenen èxit en el seu desenvolupament professional, generalment relacionat amb la creativitat, el disseny , el màrqueting, etc.
Quines són les característiques més comuns entre els adults amb dislèxia?
- Dificultat per organitzar-se.
- Dificultat per reconèixer adreces i / o de lateralitat (dreta-esquerra).
- Dificultat per seguir una seqüència d’instruccions.
- Oblidar amb facilitat dates, cites, noms, etc.
- Problemes de memòria a curt termini.
- Dificultats per retenir el que acaben de dir i tornar la informació.
- Malaptesa motriu o, per contra, agilitat motriu.
- Problemes de concentració.
- Necessitat de mètodes d’estudi predominantment visuals (mapes mentals, esquemes, dibuixos, etc.).
- Fer faltes d’ortografia i accentuació persistentment, tot i conèixer les regles.
- Lectura lenta o poc fluïda (o ràpida però sense comprensió).
- Necessitat de rellegir amb freqüència un text per tenir una millor comprensió.
- Saltar-línies en llegir.
- Durant la lectura de paraules no molt freqüents, major possibilitat de no identificar i “inventar” la seva lectura.
- En l’escriptura poden aparèixer omissions, substitucions, inversions, etc.
- Problemes de càlcul mental.
- Dificultat per memoritzar les taules de multiplicar o en la lògica matemàtica.
Es pot tractar la dislèxia en adults?
La dislèxia és un trastorn crònic, per tant, encara que una persona hagi tingut l’oportunitat de rebre tractament durant la infància, ha de seguir aprenent i esforçant-se quan arriba a l’edat adulta. En el cas que l’adult amb dislèxia no hagi rebut tractament prèviament, la intervenció haurà de començar el més aviat possible, realitzant una avaluació detallada per tal de conèixer els processos lectors que es troben alterats. A partir d’aquesta avaluació, la intervenció es centrarà en les dificultats observades en el subjecte durant la lectura per tal de millorar els processos lectors i / o compensar dit processos mitjançant estratègies. Per obtenir més informació sobre els tractaments de dislèxia en adults, no dubti en contactar amb nosaltres .
- Publicado en dislèxia
Detecció Precoç de l’Autisme
L’autisme és un trastorn del desenvolupament de tipus neurobiològic que afecta la comunicació, la socialització i la conducta del nen durant tota la seva vida. A diferència dels nens amb desenvolupament normal, aquests nens en edats primerenques presenten greus dificultats per establir el contacte visual amb els seus progenitors, iniciar i mantenir intercanvis comunicatius verbals o no verbals, imitar accions i expressions comunicatives i socials dels altres, presenten un repertori limitat d’expressions emocionals, etc., de manera que la detecció precoç de l’autisme és indispensable per afavorir o compensar el correcte desenvolupament del nen i millorar la qualitat de vida del mateix.
Per què una detecció precoç?
Una identificació primerenca de l’autisme permet remetre al nen el més aviat possible a una avaluació diagnòstica completa i començar així una intervenció primerenca en les àrees esmentades, assessorant a la família en el maneig de les situacions. D’aquesta manera, el pronòstic de tractament millora considerablement, especialment en el control del comportament, les dificultats de comunicació i les habilitats funcionals en general.
A més, el període que transcorre des de les primeres sospites fins al diagnòstic del cas provoca incertesa i desorientació per a les famílies, de manera que tots els recursos i suports que puguem proporcionar a la família va a reduir notòriament l’estrès de la mateixa i va a ajudar a planificar els serveis requerits posteriorment.
Quins són els símptomes o signes d’alarma?
L’aparent normalitat que molts nens amb autisme mostren en el seu desenvolupament i la subtilesa dels símptomes precoços en dificulten la detecció primerenca, però per facilitar aquesta tasca descrivim a continuació les principals preocupacions que solen presentar els pares sobre els seus fills menors de 2 anys, les quals han de ser considerades com a senyals d’alerta:
ÀREES DE COMUNICACIÓ I SOCIALITZACIÓ:
- Gairebé mai atén quan se li crida (pot ser que sospitin de sordesa).
- No assenyala per mostrar o compartir el seu interès, tampoc per demanar o assenyalar interès per algun objecte concret.
- No ha desenvolupat el llenguatge oral, o sembla que l’ha perdut.
- Si té llenguatge, però el fa servir de manera peculiar o és molt repetitiu.
- Es riu o plora sense motiu aparent.
- No reacciona gairebé mai davant el que passa al seu voltant.
- Sembla no interessar-se pels altres.
- No mira gaire a la cara somrient alhora.
- Generalment, no es relaciona amb els altres nens (els ignora o evita, no imita els seus jocs).
- No sol mirar cap a on se li assenyala.
ÀREES DE JOC I EXPLORACIÓ DE L’ENTORN:
- És molt sensible a certes textures, sons, olors o sabors.
- Té moviments estranys, repetitius o postures del cos, braços, mans o dits.
- Presenta rebequeries o resistència davant canvis ambientals.
- Té afecció inusual a alguns objectes o estímuls concrets.
- Utilitza les joguines de manera peculiar (girar, llençar-los, alinear-los, …).
- Tot just fa joc social, simbòlic o imaginatiu ( “fer com si …”, donar de menjar, banyar o vestir un ninot).
- Els seus jocs solen ser repetitius.
És molt important tractar d’identificar el patró general de comportament del nen en relació al que s’espera per la seva edat, ja que no hi ha cap signe per si mateix que indiqui la presència d’autisme, però, la manifestació d’algun d’aquests comportaments constitueix un motiu suficient per fer una interconsulta a l’àrea de Neurologia o Psiquiatria infantil i dur a terme una valoració. També és important que tinguin en compte que entre els 2 i els 4 anys, els trastorns severs del llenguatge poden confondre amb un diagnòstic d’autisme, ja que aquest últim es caracteritza entre altres coses per una dificultat important de les habilitats lingüístiques.
Un cop diagnosticat el nen, com s’intervé?
Un cop realitzada la interconsulta a l’àrea de Neurologia o Psiquiatria infantil i completada l’avaluació integral del nen amb diagnòstic d’autisme, s’inicia una intervenció multidisciplinària en la qual actuen diferents professionals (pediatre, neuròleg, psicòleg, logopeda, etc.). Perquè la intervenció sigui eficaç, aquesta ha d’estar centrada en el nen i la seva família, abordant des d’un enfocament global els problemes bàsics de l’autisme (dèficits en habilitats comunicatives, dèficits en interacció social i repertori restringit d’interessos) i coordinant els serveis sanitaris amb equips especialitzats de tractament i altres agents educatius.
La participació i orientació de les famílies és indispensable en la intervenció, així com de les persones que formen part de la vida quotidiana del nen (professors, equips escolars, acompanyants, mainaderes, etc.). Si aconseguim la cooperació de l’entorn que envolta el nen, això afavorirà el manteniment i la consolidació dels assoliments terapèutics en els diferents àmbits de desenvolupament del nen amb autisme.
- Publicado en Llenguatge, Prevenció
Què és un Trastorn Específic del Llenguatge?
El Trastorn Específic del Llenguatge (TELL) és un conjunt de dificultats en l’adquisició del llenguatge que està present en alguns nens i no és causat per problemes neurològics, cognitius, sensorials, motors o sociofamiliars. Sorgeix després d’un període de desenvolupament normal fins que no apareix el llenguatge quan hauria (generalment dels 24 a 30 mesos), i afecta a l’expressió i / o comprensió del llenguatge, i pot implicar tots, un o alguns dels components fonològic , morfològic, semàntic, sintàctic o pragmàtic del mateix.
Quines són les característiques del Trastorn Específic del Llenguatge?
Tot i que la varietat de problemes i casos que es consideren com TELL és molt gran, podem considerar com a característiques generals d’aquest trastorn les següents:
- El nivell lingüístic és inferior al que s’esperava per al grup d’edat (es considera que ha d’existir un retard d’almenys 12 mesos, o d’almenys 1,25 desviacions estàndard per sota de la mitjana de la població normal en un test de llenguatge).
- El nen presenta un desenvolupament normal a nivell cognitiu, social, d’autoajuda i motor.
- No existeixen dèficits sensorials ni alteracions cerebrals associades.
- Els dèficits afecten a la competència lingüística (comprensió i producció), però no a la comunicativa, és a dir, aquests nens solen mantenir una intenció comunicativa important.
- Els dèficits té un caràcter evolutiu, de manera que si no es realitza una intervenció adequada, els problemes solen empitjorar al llarg del temps i els nens poden acabar rebent un diagnòstic més sever.
Quins tipus de Trastorn Específic del Llenguatge hi ha?
Hi ha nombroses classificacions per establir subtipus del trastorn. De totes les classificacions, la més coneguda a nivell internacional és la de Rapin i Allen (1987, 1988), qui a partir d’una anàlisi de molts casos clínics van distingir fins a un total de 6 subtipus de TELL:
- Trastorn de la programació fonològica: certa fluïdesa de producció, però amb articulació confusa (frases gairebé inintel·ligibles); notable millora de qualitat articulatòria en tasques de repetició d’elements aïllats (síl·labes, etc.), comprensió normal o gairebé normal.
- Dispraxia verbal: incapacitat massiva de fluència, greu afectació de l’articulació (fins absència completa de parla), enunciats d’1 o 2 paraules, que no milloren en la seva realització articulatòria amb la repetició; comprensió normal o gairebé normal.
- Trastorn fonològic-sintàctic: dèficit mixt receptiu-expressiu, fluïdesa verbal i articulació de la parla alterades, sintaxi deficient (frases curtes, omissió de nexes i marcadors morfològics …), comprensió millor que expressió, variables de dificultat de comprensió (longitud de l’enunciat, complexitat estructural de l’enunciat, ambigüitat semàntica, contextualització de l’enunciat, rapidesa de emissió).
- Agnosia auditiu-verbal: sordesa verbal, fluïdesa verbal alterada, comprensió del llenguatge oral severament afectada o absent, expressió absent o limitada a paraules soltes, comprensió normal de gestos.
- Trastorn semàntic-pragmàtic: desenvolupament inicial del llenguatge més o menys normal, articulació normal o amb lleugeres dificultats, parla fluent (sovint logorreica), enunciats ben estructurats gramaticalment, grans dificultats de comprensió, manca d’adaptació del llenguatge a l’entorn interactiu.
- Trastorn lèxic-sintàctic: parla fluent amb pseudotartamudeo ocasional per problemes d’evocació, articulació normal o amb lleugeres dificultats, argot fluent (en el nen petit), sintaxi pertorbada (formulació complexa dificultosa, interrupcions, perífrasis i reformulacions, ordre seqüencial dificultós, freqüència de “falques” …), comprensió normal de paraules soltes, deficient comprensió d’enunciats.
Com es diagnostica?
Per poder realitzar un diagnòstic de TELL, primer han de descartar altres causes associades al dèficit del llenguatge mitjançant una valoració multidisciplinària (otorinolaringòleg, psicòleg, etc.). Un cop descartades altres causes, l’avaluació s’ha de centrar en valorar la comprensió i expressió del llenguatge, esbrinant quines són les dimensions afectades: les formals (fonològica, lèxica i morfosintàctica) i / o funcionals (semàntica i / o pragmàtica). Aquí és on entra la figura del logopeda, la avaluació precisa del llenguatge serà imprescindible per a dur a terme una intervenció eficaç. Així mateix, l’èxit del tractament dependrà també de la precocitat d’inici del mateix.
Per obtenir més informació sobre el Trastorn Específic del Llenguatge no dubti en contactar amb nosaltres .
- Publicado en Llenguatge